Lluís Nicolau d’Olwer. Biografia política i d’exili d’un intel·lectual català, 1917-1961. Cultura, republicanisme i democràcia.
[cat] Aquesta tesi doctoral és una biografia política. El subtítol «Cultura, republicanisme i democràcia», parteix d’un problema de tipus històric, la crisi del liberalisme, i que situa al personatge en aquella conjuntura de mantenir el difícil equilibri entre el liberalisme i democràcia; un persona...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/127052 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/127052 http://hdl.handle.net/10803/664415 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Nicolau d'Olwer, Lluís, 1888-1961 Republicanisme Intel·lectuals Democràcia Exili Republicanism Intellectuals Democracy Exile |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi doctoral és una biografia política. El subtítol «Cultura, republicanisme i democràcia», parteix d’un problema de tipus històric, la crisi del liberalisme, i que situa al personatge en aquella conjuntura de mantenir el difícil equilibri entre el liberalisme i democràcia; un personatge que a més, tracta de refermar el seu republicanisme en el context dels anys d’entreguerres. Una paradoxa en la vida de Nicolau d’Olwer és que si atenem la seva brillant carrera d’humanista, aquesta no feia presagiar la seva trajectòria política que va fer a contracor, enyorant els seus estudis acadèmics i la recerca, on sempre van imperar els conceptes de Cultura, republicanisme i democràcia. Aquesta tesi se sustenta en aquest problema històric de la crisi del liberalisme, però continua transitant amb d’altres problemes històrics, com el difícil encaix de la República com a forma de govern, on s’encavalquen problemes de tipus social i la negativa de les classes conservadores d’abandonar les seves prerrogatives seculars: Església, burgesia conservadora i exèrcit. Amb l’estudi de les obres de Lluís Nicolau d’Olwer, no n’hi ha hagut prou per aproximar-nos a la complexitat del personatge, per bé que aquests estudis han tingut com a objecte recuperar el legat i el seu valor cultural. Es feia, doncs, imprescindible indagar en les seves petjades vitals i en els contextos que van servir de fons a tota una trajectòria intel·lectual, per aproximar-nos a d’altres facetes de l’il·lustre hel·lenista. El fet que Nicolau sigui un dels grans desconeguts per a moltes generacions post Transició, probablement es degui a que mai va deixar cap paper escrit amb intencions autobiogràfiques, ni memòries del seu temps ni res semblant, per bé que sí li demanaren alguns coetanis. Aquest intel·lectual que fou ministre de la II República i governador del Banc d’Espanya durant la guerra civil, del qual no existeix cap retrat dins l’entitat tal i com l’hi hagués escaigut. Reconstruir la vida d’una persona, tindria molt poc a veure amb una biografia històrica si ens enfoquéssim en allò personal i quotidià, en detriment dels horitzons i sostres culturals i polítics que ens poguessin interessar com a historiadors. Més enllà de la recuperació d’un personatge del calat intel·lectual de Nicolau d’Olwer, i la seva importància històrica en l’àmbit polític i cultural dels anys d’entreguerres, volem examinar la seva extensa trajectòria professional que, des de 1917 fins el 1961, recorre els anys més intensos de la història de Catalunya i d’Espanya del s. XX. Aquest treball exposa la seva trajectòria intel·lectual durant els anys d’entreguerres, analitza la tasca de govern durant la II República, la gestió al capdavant del Banc d’Espanya i, finalment, l’exili. Primer a França i després a Mèxic, amb totes les vicissituds que patiren els intel·lectuals i polítics catalans, a través dels seus ulls i la seva pròpia experiència vital. Entre gener i febrer de 1939 el drama de l’exili fou el més dolorós de la història d’Espanya del s. XX. En menys d’un mes, la frontera de França va esdevenir un lloc de fugida per a més de cinc-centes mil persones, de les quals cent- seixanta mil eren catalans. Entre aquests es trobava Nicolau d’Olwer que tot just acabava de tornar de França. Enrere deixava totes les seves possessions i un patrimoni gens menyspreable. A partir d’aquest moment començaria un periple no exempt de perills que el portaria a Mèxic fins el 1961, any en que va morir. A Nicolau d’Olwer se’l va catalogar amb moltes etiquetes, però defugirem de parlar d’aquestes múltiples facetes i ens centrarem en la menys treballada, la política, i com això, ho va conjugar amb la seva identitat com a intel·lectual compromès amb Catalunya. |
|---|