Barcelona i la Guerra de Successió: de les imatges coetànies al relat historicista
Els gravats van ser una peça clau en l'estratègia política dels dos bàndols durant la Guerra de Successió (1702-1715). Van tenir, a més, una gran demanda per part de l'opinió pública d'arreu d'Europa, cosa que els va fer molt comercials. L'interès per la contesa, i en especi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/107253 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/107253 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Guerra de Successió, 1702-1714 Gravats Història War of Spanish Succession, 1701-1714 Engravings History |
| Sumario: | Els gravats van ser una peça clau en l'estratègia política dels dos bàndols durant la Guerra de Successió (1702-1715). Van tenir, a més, una gran demanda per part de l'opinió pública d'arreu d'Europa, cosa que els va fer molt comercials. L'interès per la contesa, i en especial pel setge de Barcelona de 1714, es va prolongar arreu tot al llarg del segle XVIII. Aquest fet només va tenir una excepció: l'Espanya de Felip V, on ben aviat es van prohibir les referències a la contesa. A Catalunya, el relat va prendre una nova volada durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX, amb l'inici de la Renaixença i del catalanisme polític. En aquest context, la representació gràfica dels fets de 1714 es va establir sobre noves bases, de caràcter romàntic i historicista |
|---|