Genomic analysis of emmer wheat (Triticum dicoccon)
L'espelta bessona (Triticum dicoccon), una de les primeres plantes domesticades al sud-oest asiàtic, és el progenitor del blat dur i de pa, ambdós econòmicament importants. Tot i que se sap que l'espelta bessona domesticada va sorgir d'una barreja de poblacions de blat silvestre, els...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293535 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293535 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Genòmica Genomics Genómica Blat Wheat Trigo Domesticació Domestication Domesticación Ciències Experimentals |
| Sumario: | L'espelta bessona (Triticum dicoccon), una de les primeres plantes domesticades al sud-oest asiàtic, és el progenitor del blat dur i de pa, ambdós econòmicament importants. Tot i que se sap que l'espelta bessona domesticada va sorgir d'una barreja de poblacions de blat silvestre, els detalls darrere d'aquest procés segueixen sent foscos. Després de la domesticació, l'espelta bessona es va estendre fora del sud-oest asiàtic, adaptant-se a multitud d'ecosistemes. Persisteixen preguntes sobre la ruta més probable de dispersió cap a Àfrica i Àsia, i es plantegen diverses hipòtesis. En aquest estudi, utilitzo seqüències del genoma complet d'espècimens d'espelta bessona salvatges i domèstics per obtenir informació sobre aquests esdeveniments crítics i entendre el paper de l'ancestria salvatge en les poblacions domèstiques. Analitzo l'estructura poblacional en aquest conjunt de dades i aprofundeixo en l'ancestria salvatge de les varietats domèstiques, estimant per primera vegada la contribució de cada població salvatge a les domesticades. Els resultats obtinguts, combinats amb l'evidència arqueològica, proporcionen una comprensió més profunda i detallada del procés de domesticació. Fa uns 9500 anys, l'espelta bessona protodomèstica del Llevant meridional es va hibridar amb la seva homòloga del Llevant septentrional, donant lloc a plantes totalment domesticades. Cal destacar que observo una major proporció d'ancestria salvatge del Llevant meridional en la població que es va dispersar cap al sud i l'est, en contraposició a la que es va desplaçar cap al nord i l'oest. Aquesta discrepància s'atribueix al flux gènic posterior a la domesticació durant la dispersió fa aproximadament 6500 anys, tal com han confirmat diferents proves. La inclusió d'una mostra antiga d'Egipte en l'anàlisi demostra l'antiguitat d'aquests esdeveniments, suggerint que l'espelta bessona moderna d'Etiòpia, Oman i l'Índia descendeix de l'espelta bessona que va arribar a Egipte abans de fa 3000 anys. Aquesta troballa dóna suport a una ruta de dispersió a través d'Àfrica i la Península Aràbiga abans d'arribar finalment a l'Índia. A més, exploro la contribució de l'ancestria fins ara inexplorada del Llevant meridional a la fracció funcional del genoma, identificant regions que estan relacionades amb la resistència a l'estrès biòtic i abiòtic. Aquestes troballes subratllen el potencial de les varietats domèstiques d'espelta bessona en els esforços de millora del blat i emfatitzen la importància vital dels estudis de domesticació per avançar en la nostra comprensió de la història agrícola i la diversitat genètica. |
|---|