Estudi de la regulació redox de Sir2 en S. cerevisiae. Implicació de les glutaredoxines Grx3 i Grx4
En aquest treball s’ha demostrat que Sir2 es regula mitjançant el seu estat redox, sent l’oxidació de cisteïnes mitjançant glutatiolació, un mecanisme de regulació de la seva activitat. A més, s’ha descrit una nova funció per dues glutaredoxines monotiòliques, Grx3 i Grx4, com les tiolreductases fis...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/392158 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/392158 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sir2 Glutatiolació Estrès oxidatiu Glutaredoxina Glutationilación Estrés oxidativo Glutathionylation Oxidative stress Glutaredoxin Bioquímica i Biologia molecular 577 |
| Sumario: | En aquest treball s’ha demostrat que Sir2 es regula mitjançant el seu estat redox, sent l’oxidació de cisteïnes mitjançant glutatiolació, un mecanisme de regulació de la seva activitat. A més, s’ha descrit una nova funció per dues glutaredoxines monotiòliques, Grx3 i Grx4, com les tiolreductases fisiològiques de Sir2. Ambdues participen en el manteniment i la recuperació de l’estat redox de Sir2, corroborat també per la interacció física entre Grx3/4 i Sir2. L’absència de Grx3/4, però no de Trx1/Trx2, afecta negativament l’activitat de Sir2, mentre que la desglutatiolació per part de Grx3/4, a través del seu domini GRX, permet recuperar-ne la seva activitat. L’estudi de les diferents cisteïnes de Sir2 ha permès identificar la C469 i especialment la C513 com les millors candidates a ser glutatiolades en condicions d’estrès. A més, les soques mutants en les cisteïnes rellevants de Sir2 presenten un fenotip de major resistència a estrès específic de tiols i major resistència a l’envelliment cronològic |
|---|