Contextualització de datacions radiocarbòniques, estratigrafia i fases cronològiques del jaciment de les edats del bronze i del ferro de s’Illa des Porros (Santa Margalida, Mallorca)
El jaciment de s’Illa des Porros, excavat a finals dels anys cinquanta i durant la dècada dels seixanta i a la segona meitat dels noranta, ha proporcionat evidències d’ús en dues fases diferenciades: una de caràcter no funerari durant el bronze mig i final i inicis de la primera edat del ferro i l’a...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2072/521795 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2072/521795 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Porros, Illot des (Santa Margalida : Jaciment arqueològic) Mallorca (Illes Balears) -- Arqueologia Datació (Arqueologia) Radiocarboni, Mètode del 90 |
| Sumario: | El jaciment de s’Illa des Porros, excavat a finals dels anys cinquanta i durant la dècada dels seixanta i a la segona meitat dels noranta, ha proporcionat evidències d’ús en dues fases diferenciades: una de caràcter no funerari durant el bronze mig i final i inicis de la primera edat del ferro i l’altra de caràcter funerari a la segona edat del ferro. Les restes de la primera, de caràcter estructural, ceràmic i arqueofaunístic, es discuteixen i s’il·lustren àmpliament, atesa la importància del jaciment en les propostes d’intercanvis ultramarins a llarga distància. La segona fase aplega una successió d’estructures, rituals i subfases: les construccions més antigues són similars a les de la segona fase de la propera necròpolis de Son Real i foren seguides per un sector de necròpolis d’inhumació infantil en fossa i urnes, la construcció d’una cambra d’enterrament col·lectiu i posteriorment de dues cambres més, en les quals s’alternen inhumacions, cremacions en calç i purificacions dels espais. A l’exterior de les cambres existí de manera coetània un sector d’enterrament en fossa simple o condicionada i al seu interior existí també una darrera fase d’inhumacions ja en època altimperial. Especialment notable és la identificació de les microestructures anteriors a les cambres i de la necròpolis infantil, que proporciona la data més antiga coneguda a Mallorca. Les datacions radiocarbòniques han permès confirmar la cronologia aportada anteriorment pels materials arqueològics i per l’estratigrafia documentada. |
|---|