Avances en el conocimiento de la etiología y las consecuencias de la infección de prótesis articular
L'implant d'una pròtesi articular té com a finalitat millorar o restaurar la funció articular i disminuir el dolor. La infecció de la pròtesi articular (IPA) constitueix una de les complicacions més temibles. Un millor coneixement de les seves causes i conseqüències pot contribuir a la sev...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673659 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673659 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Infecció pròtesis articular Infección prótesis articular Prosthetic joint infection Etiologia Etiología Etiology Resultat funcional Resultado funcional Functional outcome Ciències de la Salut 616.9 |
| Sumario: | L'implant d'una pròtesi articular té com a finalitat millorar o restaurar la funció articular i disminuir el dolor. La infecció de la pròtesi articular (IPA) constitueix una de les complicacions més temibles. Un millor coneixement de les seves causes i conseqüències pot contribuir a la seva prevenció, així com a un millor tractament i pronòstic. Els objectius d'aquest estudi van ser: 1) caracteritzar l'etiologia de les IPA d'acord amb el seu mecanisme d'adquisició i el temps des del implant de la pròtesi, i 2) avaluar el resultat funcional –pel que fa a la capacitat de deambulació– dels pacients amb pròtesis de genoll i maluc que van presentar una IPA pel que fa als que no van tenir infecció. El primer objectiu es va dur a terme mitjançant un estudi retrospectiu en 19 hospitals espanyols, incloent 2.544 IPA. Estreptococs i Staphylococcus aureus van causar gairebé un 70% de les IPA adquirides per via hematògena. Les infeccions adquirides perioperatòriament que es van presentar en el primer mes després de la cirurgia van estar causades més sovint per microorganismes virulents (com S. aureus, enterobacteris o Pseudomonas aeruginosa) i multiresistents, i van ser més freqüentment polimicrobianes. A mida que augmentaven els mesos després de l'implant de l'artroplàstia, es va observar una disminució lineal d'aquests microorganismes, amb un augment de patògens menys virulents, com els estafilococs coagulasa negative, així com un increment de les infeccions monomicrobianes. Aquestes diferències ens van permetre establir possibles pautes antimicrobianes empíriques de les IPA, depenent de la manera i moment de presentació de les mateixes. El segon objectiu es va desenvolupar a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, mitjançant un estudi retrospectiu de cohorts aparellades. Comparem el resultat funcional de 109 pacients amb pròtesis de genoll i maluc que van tenir una IPA –i es van curar amb el primer tractament mèdic-quirúrgic– amb 218 pacients que no van desenvolupar infecció. Es van aparellar 1:2 per variables rellevants (edat, sexe i característiques de l'artroplàstia). Al cap d'un any de l'última cirurgia realitzada, els pacients amb IPA van tenir un pitjor resultat funcional pel que fa a la seva capacitat de deambulació. Així, els pacients amb pròtesi total de genoll i maluc i IPA requerien més sovint algun suport per caminar (una o dues crosses o bastons), i els pacients amb pròtesi parcial de maluc necessitaven dues crosses o eren incapaços de caminar amb més freqüència que pacients similars sense IPA. Aquests resultats emfatitzen la necessitat d'invertir més esforços en la prevenció de les IPA. |
|---|