Ecology and control of the alfalfa weevil (Hypera postica Gyllenhal)
L'alfals és un dels cultius farratgers més valuosos a nivell mundial a les zones de clima temperat. La cuca verda de l'alfals (Hypera postica Gyllenhal) (Coleoptera: Curculionidae) és una plaga de l’alfals d’origen euroasiàtic. El dany que causa redueix el rendiment i la qualitat del farra...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2022 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repository: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/84556 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/675620 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Control biològic Temperatura Paisatge Control biológico Paisage Biological control Temperature Landscape Producció Vegetal 632 |
| Summary: | L'alfals és un dels cultius farratgers més valuosos a nivell mundial a les zones de clima temperat. La cuca verda de l'alfals (Hypera postica Gyllenhal) (Coleoptera: Curculionidae) és una plaga de l’alfals d’origen euroasiàtic. El dany que causa redueix el rendiment i la qualitat del farratge. Tot i el seu origen, es disposa de molt poca informació científica sobre la seva ecologia i control en les condicions de cultiu europees. Aquesta tesi contribueix a aquest coneixement en condicions mediterrànies a la conca de l’Ebre, una de les principals regions productores d’alfals a Europa. Específicament, es va avaluar: (1) l'efecte de la temperatura en la fitness de l'insecte per poder establir-ne el cicle biològic anual a la regió; (2) l'eficàcia d'un tall hivernal com a mètode de control cultural preventiu i més sostenible que l'ús d'insecticides; (3) la presència del seu principal enemic natural, els parasitoides larvaris del gènere Bathyplectes spp. (Hymenoptera: Ichneumonidae), i les seves taxes de parasitisme; i (4) la influència del paisatge circumdant i les característiques del propi camp en l'abundància de H. postica i dels seus enemics naturals. La temperatura és un factor determinant per a l'activitat dels insectes i es pot fer servir per predir el seu èxit. La fitness de la cuca verda es va determinar a vuit temperatures constants (8–36 °C) utilitzant taules de vida i models per a la descripció de les taxes de desenvolupament. Aquest estudi va permetre predir la fenologia de la plaga, tenint en compte els requeriments tèrmics per al desenvolupament i el fotoperíode a la regió d'estudi. La predicció es va validar amb dades de camp , cosa que va revelar que no són possibles més de dues generacions en un cicle anual. En un cas hipotètic on les temperatures mitjanes augmentessin a causa de l'escalfament global, el nombre de generacions no canviaria. Es va determinar l'efectivitat d'un tall hivernal, per reduir les poblacions de la cuca verda a la primavera i la interacció amb les taxes de parasitisme, en 42 camps comercials en el període 2019-2020, els quals van ser dividits en dues parts i una segada a mig hivern. Cada part del camp va ser mostrejat amb mànega entomològica a la primavera abans del primer tall comercial, quan el dany es concentra, i es va enregistrar l'abundància de larves. El mètode va reduir significativament les poblacions primaverals i va afavorir la taxa de parasitisme larvari. Els resultats suggereixen que aquest mètode es pot incloure als programes de control integrat de la plaga. Es van dissenyar dos parells d'encebadors per identificar per PCR la presència dels parasitoides larvaris Bathyplectes curculionis i Bathyplectes anura. Les taxes de parasitisme obtingudes pel mètode molecular es van comparar amb les obtingudes per mètodes de cria convencional. El mètode molecular va detectar majors taxes de parasitisme de les dues espècies de parasitoides. Ambdós mètodes, però, s'han d'utilitzar en paral·lel en avaluar el sistema hoste-parasitoide, ja que només els mètodes convencionals poden confirmar el parasitisme efectiu o la presència d'espècies inesperades. Per primera vegada s’ha avaluat, en 65 camps comercials d'alfals mostrejats durant el període 2018-2020, l'efecte de la composició del paisatge en cercles concèntrics de 250, 500 i 1000 m de radi en l'abundància de H. postica i els seus enemics naturals principals. L'abundància de H. postica i Bathyplectes spp. van dependre majoritàriament de les característiques del propi camp d'alfals i poc de la composició del paisatge. Tot i això, l'abundància de C. septempunctata, un depredador ocasional de la cuca verda, es va veure afectada positivament per l'àrea de cobertura de cereals d'hivern. |
|---|