Evaluation of (eco)toxicity and biodegradability of short aliphatic protic ionic liquids
[cat]Els líquids iònics (ILs) són un grup de compostos bastant nou i molt prometedor. Sovint són considerats com a substituts ambientalment benignes de dissolvents orgànics volàtils tradicionals a causa de les seves propietats fisicoquímiques atractives. Encara que els ILs tenen un perfil potencialm...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/62769 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/62769 http://hdl.handle.net/10803/285632 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Solucions iòniques Productes químics Contaminants Ionic solutions Chemical products Pollutants |
| Resumo: | [cat]Els líquids iònics (ILs) són un grup de compostos bastant nou i molt prometedor. Sovint són considerats com a substituts ambientalment benignes de dissolvents orgànics volàtils tradicionals a causa de les seves propietats fisicoquímiques atractives. Encara que els ILs tenen un perfil potencialment "verd", són bàsicament productes químics, i com a tal, han de complir amb els requisits de la legislació vigent sobre productes químics de la Unió Europea anomenada Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de Substàncies Químiques (REACH). La informació completa sobre l’impacte ambiental d’ILs encara no està disponible. Els líquids iònics analitzats inclouen representants d'una nova família de líquids iònics pròtics (PILs) derivats de mono-, di- i trietanolamina i àcids orgànics alifàtics, i alguns representants freqüentment utilitzats de la família de líquids iònics apròtics (AILs), derivats de l’imidazoli i del piridini. Per tal de determinar l'impacte mediambiental es van realitzar els assaigs d'ecotoxicitat aquàtica (amb Vibrio fischeri, Pseudokirchneriella subcapitata i Lemna minor) i terrestre (amb Allium cepa, Lolium perenne i Raphanus sativus, i amb els microorganismes del sòl participants en els cicles de carboni i nitrogen). Per obtenir una avaluació més detallada de la toxicitat, es van realitzar dues proves de toxicitat addicionals: inhibició de l'acetilcolinesterasa i citotoxicitat. La biodegradabilitat en aigua i sòl es va determinar també. Es va utilitzar un model de relació estructura-activitat quantitativa (QSAR) de contribució de grups per predir l’(eco)toxicitat dels PILs de la nova família que no s’havien analitzat prèviament. Els PILs van resultar ser no tòxics en la majoria de les proves realitzades. Els AILs analitzats van ser més tòxics que els PILs, amb valors de CE50 diversos ordres de magnitud inferiors i van manifestar un baix potencial de biodegradabilitat. Els ILs amb l’estructura més complexa van ser els més tòxics en ambdós grups analitzats. Els resultats d'aquesta tesi indiquen que els ILs amb estructura més simple i lineal poden ser considerats com a més segurs per al medi ambient que els habitualment utilitzats fins ara, que contenen cations més voluminosos i substituents de cadena alquílica llarga. |
|---|