Influencia de la articulación tibioperonea proximal en la osteotomía valguizante de cierre tibial
INTRODUCCIÓ. L'osteotomia valguitzant de sostracció tibial (OVST) obliga a realitzar un gest quirúrgic associat sobre l'articulació tibioperonea proximal, ja sigui l'osteotomia del peroné proximal (OPP) o la desinserció tibioperonea proximal (DTPP). JUSTIFICACIÓ CIENTÍFICA. Treball 1....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:271623 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/271623 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Osteotomia Osteotomy Ciències de la Salut |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ. L'osteotomia valguitzant de sostracció tibial (OVST) obliga a realitzar un gest quirúrgic associat sobre l'articulació tibioperonea proximal, ja sigui l'osteotomia del peroné proximal (OPP) o la desinserció tibioperonea proximal (DTPP). JUSTIFICACIÓ CIENTÍFICA. Treball 1. No hem trobat un estudi que objectivi la repercussió quant a estabilitat en var del genoll en funció de realitzar OPP o DTPP a l'OVST. Treball 2. No hem trobat estudis que comparin resultats clínics i supervivència a mitjà i llarg termini en funció d'associar OPP o DTPP a l'OVST. HIPÒTESI. Treball 1. La DTPP a l'OVST augmenta la laxitud lateral del genoll comparat amb l'OPP. La hipòtesi secundària és que aquest fet no es tradueix en una diferència clínica entre ambdues tècniques a curt termini. Treball 2. La laxitud lateral produïda per la DTPP a l'OTVS empitjora el resultat a mitjà-llarg termini i provoca una disminució de la supervivència de l'OVST respecte a l'OPP. OBJECTIU. Treball 1. Determineu si la DTPP associada a l'OVST augmenta la laxitud del compartiment lateral del genoll, comparada amb l'OPP. Com a objectiu secundari es pretén valorar si hi ha diferències en el resultat clínic entre les dues tècniques associades a l'OVST a l'any postoperatori. Treball 2. Determinar si el gest quirúrgic associat sobre l'articulació tibioperonea proximal, DTPP o OPP, influeix en el resultat clínic a mitjà-llarg termini i la supervivència a l'OVST. MATERIAL I MÈTODES. Treball 1. Estudi prospecte aleatoritzat que va incloure 36 pacients amb genuvar als quals se'ls realitzaria una OVST en un mateix centre associant OPP en grup 1 i DTPP en grup 2. Preoperatòriament es van recollir dades demogràfiques, angle femorotibial (AFT) en radiografies telemètriques, laxitud del compartiment lateral en mm mitjançant radiografies forçades amb TELOS en var a 0º i 30º de flexió, i valoració clínica del genoll mitjançant el Knee Society Score (KSS). Postoperatòriament es van arreplegar les mateixes variables radiològiques i KSS a l'any d'evolució. Treball 2. Estudi retrospectiu de cohorts que va incloure totes les OVST realitzades en un mateix centre des del gener del 2005 al desembre del 2018 amb un seguiment mínim de 2 anys. Dos cohorts depenent dhaver realitzat OPP o DTPP. Es van recollir preoperatòriament: dades demogràfiques, radiològiques i avaluació clínica mitjançant KSS. Postoperatòriament es van avaluar mateixes variables a més del temps de supervivència, punt final la necessitat de pròtesi total de genoll (PTG), i satisfacció. RESULTATS. Treball 1. No trobem diferències preoperatòries. Els pacients als quals se'ls va realitzar una DTPP (grup 2) van presentar un augment de laxitud lateral del genoll tant a 0º (grup 1 de 1.3mm i grup 2 de 4.5mm; p-valor 0.006) com a 30º (grup 1 de 1.9mm i grup 2 de 5.2mm; p-valor 0.01). No trobem diferències al KSS postoperatori a l'any de seguiment. Treball 2. 230 genolls van ser analitzats (24-180 mesos). 105 OPP i 125 DTPP. Trobem diferències en la necessitat de PTR. El 12,8% a OPP van precisar PTG als 88,8 mesos, 26,8% als 54,9 mesos en cas de DTPP. Aquesta taxa de conversió és significativa a més de 60 mesos de seguiment. En els pacients que no van requerir PTG no trobem diferències en KSS ni radiològiques.. CONCLUSIONS. Treball 1. 1. La DTPP augmenta la laxitud del compartiment lateral del genoll en extensió completa ia 30º de flexió, comparada amb l'OPP associada a l'OVST. 2. Això no es tradueix en una diferència clínica avaluada mitjançant KSS a l'any de seguiment. Treball 2. 1. La DTPP associada a l'OVST presenta una supervivència menor, amb un increment en les incidències de conversió a PTR a mitjà i llarg termini, en comparació amb l'associació de l'osteotomia proximal de peroné, especialment en pacients amb hipocorrecció postoperatòria (AFT ≤ 180º). 2. En els pacients no convertits a PTG durant el seguiment, no trobem diferències quant als resultats clínics, radiològics i satisfacció entre grups. |
|---|