Una nueva regulación para los arrendamientos de vivienda en un contexto europeo
En la tesi es porta a terme un estudi crític del contracte de lloguer d'habitatge vigent a Espanya i es proposa una nova normativa funcional, la qual es considera imprescindible per corregir les disfuncions existents en el mercat de lloguer (la taxa més baixa d'Europa occidental , ampli me...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461049 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/461049 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | arrendament lloguer habitatge arrendamiento alquiler vivienda lease tenancy housing Ciències Socials i jurídiques 3 341 347 36 |
| Sumario: | En la tesi es porta a terme un estudi crític del contracte de lloguer d'habitatge vigent a Espanya i es proposa una nova normativa funcional, la qual es considera imprescindible per corregir les disfuncions existents en el mercat de lloguer (la taxa més baixa d'Europa occidental , ampli mercat negre, inassequibilitat) i, en concret, per servir com a alternativa real (i no merament friccional) a la propietat com a forma de tinença d'accés a l’habitatge. Per això, s'adreça al dret històric, al dret positiu tant del lloguer urbà com d'altres figures afins i al dret comparat sobre arrendament d'habitatge dels països amb menor (Grècia, Portugal, Itàlia, Malta i Espanya) i major taxa de lloguer d'Europa (Alemanya, Suïssa i Àustria). A més, per reinterpretar la normativa sobre arrendaments urbans d'acord amb el dret a l’habitatge, hem analitzat la raonabilitat i la proporcionalitat de les diferents mesures que es proposen per buscar un equilibri (no necessàriament simètric) entre els drets i les obligacions de les parts. El model funcional que proposem persegueix, per una banda, l'estabilitat (fomentar la formalització de contractes indefinits), la assequibilitat (promoure sistemes de renda referenciada) i la flexibilitat (facilitar el desistiment unilateral amb un termini de preavís i el sotsarrendament quan existeix un interès personal o econòmic) del arrendatari; i, per altra banda, la rendibilitat (sistemes de renda referenciada a preus de mercat que aporten transparència al sector), l’estalvi, les garanties i la seguretat (els dipòsits, assegurances de caució o una possible garantia legal) del arrendador. |
|---|