Com cau una ciutat. El Franquisme català i la 'Liberación' de Barcelona (Abril 1938-Gener 1939)
Lleida va caure el 5 d'abril del 1938. Les tropes del general Juan Yagüe, del C.E. Marroquí, van ocupar bona part de la ciutat; més al nord, el general Antonio Sagardía i els seus homes començaven a avançar seguint la Noguera Pallaresa. El rastre d'assassinats que deixarien al seu darrere...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | capítulo de libro |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:291181 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/291181 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Violència política Segle xx Insurgència Repressió Història contemporània |
| Sumario: | Lleida va caure el 5 d'abril del 1938. Les tropes del general Juan Yagüe, del C.E. Marroquí, van ocupar bona part de la ciutat; més al nord, el general Antonio Sagardía i els seus homes començaven a avançar seguint la Noguera Pallaresa. El rastre d'assassinats que deixarien al seu darrere seria inesborrable.2 El front d'Aragó s'havia trencat definitivament i les tropes franquistes posaven els peus en territori català, per primera vegada des de juliol del 1936, per no tornar-ne a marxar. A davant seu, gairebé no hi havia cap línia de defensa o de resistència republicana; en qüestió d'unes setmanes podien ser a Barcelona. I la caiguda de Barcelona significava la caiguda de Catalunya; i tothom sabia que la caiguda de Catalunya implicava que la fi de la guerra -amb el darrer capítol, la caiguda de Madrid- seria ràpida i inevitable. |
|---|