Una nueva propuesta teórica para el estudio de la autoficción y la autodiégesis cinematográficas
Aquesta tesi doctoral desenvolupa el concepte d’autodiègesi i estableix una nova perspectiva per a la investigació de l’autoficció cinematogràfica. També perfecciona teòricament els diferents tipus d’autodiègesi, explicant les diferències existents entre l’autodiégesis documental, l’autodiégesis no-...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674534 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674534 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Autodiègesi Autodiégesis Auto-diegesis Autoficció Autoficción Auto-fiction Ciències Humanes 77 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral desenvolupa el concepte d’autodiègesi i estableix una nova perspectiva per a la investigació de l’autoficció cinematogràfica. També perfecciona teòricament els diferents tipus d’autodiègesi, explicant les diferències existents entre l’autodiégesis documental, l’autodiégesis no-documental i l’autodiégesis rellevada. En aquesta investigació el concepte s’ha aplicat de manera parcial a les obres de destacats autors i diferents actrius i actors cinematogràfics dels segles XX i XXI. Les dades resultants mostren les diferències i similituds narratives i intencionals de les diverses formes d’expressió a través dels fenòmens d’autoficció i autodiégesis, així com la manera en què aquest recurs mostra reiteradament la semblança entre l’autor i el personatge. L’estudi presenta aquests dos conceptes com fenòmens íntimament relacionats amb els paradigmes de creació i filiació que vertebra la civilització d’occident, i que determinen en bona mesura el discurs tradicional sobre art i autoria. |
|---|