Clinical application of new biomarkers in chronic HBV and HDV infections
La història natural del virus de la infecció crònica pel virus hepatitis B (VHB) engloba fases diferenciades i no sempre consecutives, amb implicacions pronòstiques importants. La categorització correcta d'aquestes fases a la pràctica clínica és essencial per definir la indicació de tractament...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691685 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691685 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hepatitis virals Viral hepatitis Hepatitis virales Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | La història natural del virus de la infecció crònica pel virus hepatitis B (VHB) engloba fases diferenciades i no sempre consecutives, amb implicacions pronòstiques importants. La categorització correcta d'aquestes fases a la pràctica clínica és essencial per definir la indicació de tractament i l'estratègia de seguiment. Aquesta categorització requereix controls analítics periòdics, amb monitorització de paràmetres bioquímics i virològics, i ocasionalment la realització de biòpsia hepàtica. En els darrers anys, nous biomarcadors sèrics s'han proposat per a la classificació correcta de les fases d'infecció crònica per VHB. El primer estudi aborda la identificació de portadors inactius del VHB mitjançant marcadors no invasius en una cohort diversa de portadors crònics de HBsAg HBeAg negatius, de cara al desenvolupament dun sistema de punts per a la identificació de portadors inactius del VHB en una única avaluació. En aquesta cohort retrospectiva-prospectiva, els nivells basals de DNA-VHB, HBcrAg i elastografia hepàtica s'associen de manera independent amb l'estat de portador inactiu. El score ACE, dissenyat a partir d'aquestes variables, presenta un rendiment adequat per a la identificació dels portadors inactius en una única avaluació, independentment del genotip. HBsAg constitueix l'embolcall tant del VHB com del virus de l'hepatitis D (VHD), un virus d'RNA de caràcter defectiu que depèn de l'HBsAg per a l'assemblatge i la infectivitat dels seus virions. S'han proposat diferents rols biològics per a les tres proteïnes que formen HBsAg (petita, mitjana i llarga [SHBs, MHBs, LHBs, respectivament per les sigles en anglès]). Els nivells absoluts i relatius d'aquestes proteïnes, la determinació de les quals en sèrum ha estat recentment optimitzada, s'han proposat com a potencial eina per a la identificació de portadors inactius del VHB. No obstant això, hi ha informació limitada quant a l'impacte del genotip del VHB a la composició de l'HBsAg. El segon estudi aborda la composició de HBsAg als portadors inactius del VHB. Els nostres resultats donen suport a les diferències en la composició absoluta i relativa de l'HBsAg en portadors inactius del VHB, descrivint una menor proporció de LHBs en aquests subjectes. L'estudi també posa en evidència l'impacte del genotip del VHB a la composició de l'HBsAg. La segona part de l'estudi descriu per primera vegada les isoformes de l'HBsAg en un grup ben caracteritzat de pacients amb infecció crònica per VHD. Els resultats mostren una associació entre la presència d'RNA del VHD i les isoformes de l'HBsAg, descrivint nivells més elevats de les tres proteïnes, així com una proporció més gran de LHBs en subjectes virèmics. A l'estudi longitudinal dels pacients, la composició de l'HBsAg es relaciona amb la negativització espontània de la virèmia del VHD i amb el desenvolupament d'esdeveniments clínics. |
|---|