Una aproximació al repertori i als usos de la trompeta a Catalunya al primer quart del segle XVIII
La trompeta en l’àmbit català als segles XVII i XVIII: primers compositors que van escriure per aquest instrument, els seus usos funcionals, quin rol tenia i tipologies d’instruments. A Barcelona, i per extensió a Catalunya, la trompeta al segle XVIII no va ser un instrument nouvingut ja que procedi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/399347 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/399347 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Trompeta Trumpet Catalunya Catalonia Cataluña Segle XVIII Eighteenth century Siglo XVIII Ciències Humanes 78 |
| Sumario: | La trompeta en l’àmbit català als segles XVII i XVIII: primers compositors que van escriure per aquest instrument, els seus usos funcionals, quin rol tenia i tipologies d’instruments. A Barcelona, i per extensió a Catalunya, la trompeta al segle XVIII no va ser un instrument nouvingut ja que procedia d’una tradició secular en l’ús d’aquest instrument. Les agrupacions de trompetes i tabals formaven part del paisatge sonor quotidià i era habitual el fet de trobar un grup de trompetes en els esdeveniments de l’època (crides, anuncis, processons, entrades reials...). Aquestes funcions formen part del que s’anomena rol simbòlic de la trompeta. També és rellevant la presència de la trompeta des del punt de vista melòdic: amb clara intenció musical, més enllà de l’esmentada funció simbòlica, present en els ambients musicals. L’evidència més present i sistemàtica de la importància d’aquest instrument a la Catalunya del segle XVIII es troba en la nombrosa literatura musical i el repertori específic, on la trompeta hi apareix en ocasions ja sigui fent un paper de suport a l’harmonia o en un rol més solístic. En aquest estudi es ressalten les dues funcions que adquireix la trompeta entre els segles XVII i XVIII: la trompeta simbòlica i la trompeta melòdica. En aquest sentit, la gran riquesa de referències de trompeta que mostren els Dietaris de la Generalitat i Llibre de Solemnitats són d’una riquesa excepcional i deixen pistes d’aquestes dues funcions ja que, sovint, els trompetes tocaven al costat d’altres instruments i alhora també queden molt definides les seves funcions predilectes d’intervenció en les crides, anuncis, processons, entrades reials, etc. Al tombant del segle XVIII la trompeta adquireix un nou espai professional a partir de la seva incorporació en les principals esglésies dels país, tal i com s’ha vist de manera especial en el Villancico, a 12, a la exaltacion de Felipe Quinto en el trono de Rey de España (1701), que es podria considerar com a primera mostra solística de trompeta a Catalunya i que a més requereix unes habilitats instrumentals consolidades. S’ha de tenir en consideració la vinguda de l’Arxiduc Carles amb els seus músics militars i de capella. La seva influència va suposar un canvi en els nous dissenys musicals que van fer variar els seus elements funcionals i van comportar, com a fet destacat, l’aparició de nous instruments i instrumentistes altament especialitzats en “altres” maneres de tocar. D’aquest període ens han quedat uns testimonis d’exemples musicals molt destinats a una praxis d’unes persones concretes i que un cop passat aquest període no es va mantenir aquest nivell d’exel.lència. En el transcurs del segle XVIII, i molt especialment en l’època de Carles III, la trompeta s’anirà consolidant definitivament en aquests llocs mencionats a l’estil d’una ciutat mitjana europea. Tot i això hi ha un altre element molt important, és el fet que dos compositors destacats de la Catedral de Barcelona escriuen tractats de composició que defineixen molt bé no només el rol de la trompeta sinó el punt de partida derivat de la pràctica musical del moment. Es tracta de Pere Rabassa: Guia Para los Principiantes que dessean Perfeccionarse en la Composicion de la Mussica (ca. 1726) i Francesc Valls: Mapa Armónico Práctico (ca. 1742). Les mostres de repertori estudiades del clarí/trompeta són molt variades i recullen totes les funcions estàndards que es coneixen a centreeuropa, com són l’acompanyament, l’acompanyament a duo com a suport harmònic i, en alguns casos, fent la melodia i peces a “solo”. |
|---|