Estudi del carcinoma urotelial. Identificació de biomarcadors amb valor diagnòstic i pronòstic
[cat] Aquesta tesi és una contribució a l’estudi del carcinoma urotelial de vies urinàries superiors i de bufeta. Es centra en la recerca de biomarcadors diagnòstics i pronòstics amb potencial utilitat a la pràctica clínica diària en aquests tipus de tumors. El carcinoma urotelial (CU), també anomen...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/141157 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/141157 http://hdl.handle.net/10803/667537 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Oncologia Urologia Marcadors bioquímics Oncology Urology Biochemical markers |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi és una contribució a l’estudi del carcinoma urotelial de vies urinàries superiors i de bufeta. Es centra en la recerca de biomarcadors diagnòstics i pronòstics amb potencial utilitat a la pràctica clínica diària en aquests tipus de tumors. El carcinoma urotelial (CU), també anomenat carcinoma de cèl·lules transicionals, és una malaltia neoplàsica que s’origina a l’uroteli. La localització més freqüent és la bufeta (90%), seguida pel tracte urinari superior (5-10%) i finalment per la uretra (1%). És el novè tumor més freqüent a nivell global, i a la Unió Europea, es posiciona com a cinquè en incidència. El carcinoma urotelial de tracte urinari superior és un tumor de mal pronòstic. En aquests pacients, la supervivència als 5 anys no arriba al 50% per aquells tumors que al diagnòstic són pT2/pT3 i és inferior al 10% quan es tracta de pT4. Actualment, l’estadi patològic i el grau histològic són els factors pronòstics més habitualment utilitzats a la pràctica clínica, tot i que resulten insuficients per a predir l’evolució de la malaltia de manera individualitzada, donat que pacients amb els mateix fenotip tumoral presenten evolucions clíniques diferents. Aproximadament el 75% dels tumors de bufeta es diagnostiquen inicialment com no múscul-invasius (NMIBC). Desafortunadament aquests tumors estan caracteritzats per uns índexs de recidiva que oscil·len entre el 60 i el 85% (un cop que el tumor primari ha estat tractat). A més, entre el 15 i el 30% dels NMIBC progressaran a múscul-invasius (MIBC), podent arribar a produir la mort del pacient. El gold estàndard de diagnòstic i seguiment del CB és la cistoscòpia combinada en alguns casos amb la citologia urinària. La cistoscòpia és un mètode invasiu, incòmode i dolorós pels pacients. D’altra banda, el mètode no invasiu, la citologia urinària, presenta una baixa sensibilitat, sobretot en els tumors de baix grau. Tot i els nombrosos esforços descrits a la literatura per identificar biomarcadors no invasius pel diagnòstic i seguiment del CU de bufeta, els biomarcadors estudiats fins al moment no superen la precisió diagnòstica d’aquesta combinació (aproximadament SN=80%, SP=90%). La identificació de biomarcadors en CU és de gran importància per millorar diferents aspectes del seu diagnòstic , pronòstic o per predir la resposta a tractaments. Cap dels biomarcadors descrits als últims temps ha estat implementat a la pràctica clínica diària. En la tesi per una banda s’identifiquen i validen biomarcadors pronòstics tissulars i sèrics en el carcinoma urotelial de vies urinàries superiors, i per l’ altra, es presenta una nova firma d’expressió gènica amb una alta precisió pel diagnòstic i seguiment del CU de bufeta. Finalment, també s’investiga si és pertinent realitzar anàlisis addicionals en pacients amb citologia urinària sospitosa per CU. |
|---|