El cultiu i el comerç de safrà a Catalunya durant l'Edat Mitjana

Inicialment, el safrà apareix com un producte de l’Orient mediterrani i tot sembla indicar que no fou fins al segle X que el cultiu va introduir-se a al-Àndalus; d’aquí l’etimologia àrab del nom. En el cas català, l’expansió va produir-se sobretot a partir del segle XIII, coincidint amb l’increment...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Verdés-Pijuan, Pere
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2015
País:España
Institución:Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
Repositorio:DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
OAI Identifier:oai:digital.csic.es:10261/128930
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10261/128930
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Safrà
Cultiu
Comerç
Catalunya
Edat Mitjana
Fiscalitat
Diputació del General
Descripción
Sumario:Inicialment, el safrà apareix com un producte de l’Orient mediterrani i tot sembla indicar que no fou fins al segle X que el cultiu va introduir-se a al-Àndalus; d’aquí l’etimologia àrab del nom. En el cas català, l’expansió va produir-se sobretot a partir del segle XIII, coincidint amb l’increment del consum de l’espècia a Europa, i ben aviat el rendiment elevat i la demanda creixent van fer que assolís un lloc molt destacat dins del panorama agrícola català. Els mercaders locals van trobar en el safrà un producte ideal per equilibrar la relació entre importacions i exportacions, i pels comerciants estrangers l’espècia va resultar molt útil a l’hora de reinvertir els beneficis que obtenien amb la venda dels productes manufacturats que portaven al Principat. Com es pot suposar, la conseqüència lògica d’aquesta expansió agrícola i comercial fou l’establiment, des del començament del segle XIII, d’impostos i exaccions sobre el safrà en tots els àmbits.