Los vencidos de la historia: la percepción del cartaginés en el imagionario romano (II a.C. - II d. C.)
Des de la seva fundació fins al moment de la seva caiguda, Roma va estar en contacte continu amb tot tipus de pobles estrangers, de forma que la alteritat, entesa com a punt de referència pel que fa al tracte amb ‘l’altre’, va ser una realitat constant. Tanmateix, més enllà de la intencionalitat de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688271 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688271 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cartaginesos Cartagineses Carthaginians Roma Rome Historiografia Historiografía Historiography Ciències Humanes 00 |
| Sumario: | Des de la seva fundació fins al moment de la seva caiguda, Roma va estar en contacte continu amb tot tipus de pobles estrangers, de forma que la alteritat, entesa com a punt de referència pel que fa al tracte amb ‘l’altre’, va ser una realitat constant. Tanmateix, més enllà de la intencionalitat de conquerir-los i d’incorporar-los al seu model, Roma va demostrar una clara voluntat per esbrinar més d’aquests pobles i els seus habitants, poc coneguts fins aleshores. La informació disponible, per tant, es va generar al voltant de la visió romana, fent imprescindible indagar més a fons per comprendre-la millor. La present tesi estudia un d’aquest casos de contacte amb altre poble: els cartaginesos. Acèrrims enemics de Roma, el cartaginesos van lluitar en tres guerres durant més d’un segle, posant en escacs a una de les grans potències del Mediterrani i, sota el comandament del seu millor general, Aníbal, van campar a plaer durant anys en territori itàlic, convertint-se en el malson de molt romans. El nostre objectiu és analitzar la visió que els romans van tenir d’aquests cartaginesos entre els segles II a.C. i II d.C., i per això hem seleccionat sis obres: El Poenulus de Plaute, la Historiae de Polibi, el De Viris Illustribus de Corneli Nepot, Ab Urbe Condita de Titus Livi, els Facta et Dicta Memorabilia de Valeri Màxim y la Punica de Sili Itàlic. Tot i pertànyer a generes i èpoques distintes, creiem que l’estudi d’aquestes obres ens pot aportar un reflex nítid de la visió que la societat romana tenia del cartaginès, així com la seva evolució a mesura que l’amenaça cartaginesa anava desapareixent i la República romana es va convertir en Imperi. Amb aquesta finalitat, hem adaptat la metodologia que, als anys vuitanta del segle passat, el lingüista i filòsof búlgar-francès Tzvetan Todorov va utilitzar per analitzar les relacions amb ‘l’altre’ durant la conquesta espanyola d’Amèrica. |
|---|