| Sumario: | La present tesi doctoral tenia com a objectiu complementar el coneixement actual sobre l'eficàcia de la vacuna enfront a PCV2 en condicions d'infecció subclínica i explorar dos conceptes nous (en quan a estratègies de vacunació enfront a aquest patogen) que poguessin augmentar l'eficàcia d'aquest tractament. El primer estudi pretenia avaluar la possible interferència de la presència de diferents nivells d'anticossos d'origen maten (AOM) en el moment de la vacunació, en l'evolució del guany mig diari de pes (GMDP). En aquest estudi, només es va detectar una possible interferència en l'eficàcia de la vacuna sobre el GMDP, quan es va considerar la subpoblació d'animals amb els valors S/P més alts. Per tant, l'impacte d'aquesta possible interferència en condicions de camp es probablement negligible en la majoria d'animals i de les granges. En el segon estudi, es va avaluar la viabilitat d'eradicar la infecció de PCV2 en una granja convencional infectada subclínicament amb PCV2 mitjançant una estratègia de vacunació en massa. L'aplicació durant una any de la vacunació en massa enfront a PCV2 (sense implementar mesures específiques de maneig o de bioseguretat) no va ser capaç d'eliminar l'infecció per PCV2. De fet, un cop la vacunació es va aturar, el virus es va detectar de nou. De totes maneres, la disminució dels nivells d'anticossos i la no detecció del virus durant la segona meitat del període de vacunació en massa deixa entreveure que la eradicació de la infecció de PCV2 mitjançant un programa de vacunació més llarg i més extensiu podria ser possible.
|
|---|
