El concepto de experiencia histórica en la enseñanza y el aprendizaje de la historia. Representaciones del profesorado de Cataluña y evidencias en sus prácticas con la historia oral
La investigació respon a la necessitat d'aconseguir que l'aprenentatge històric sigui considerat com una experiència educativa significativa per a la vida de l'alumnat. Pretén comprendre el concepte d'Experiència Històrica (EH) des de la perspectiva didàctica, el seu desenvolupam...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2020 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Spanish |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:240859 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/240859 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Experiència històrica Experiencia histórica Historical experience Pensament històric Pensamiento histórico Historical thought Història Oral Historia Oral Oral history Ciències Humanes |
| Summary: | La investigació respon a la necessitat d'aconseguir que l'aprenentatge històric sigui considerat com una experiència educativa significativa per a la vida de l'alumnat. Pretén comprendre el concepte d'Experiència Històrica (EH) des de la perspectiva didàctica, el seu desenvolupament en els processos d'ensenyament i aprenentatge i la seva vinculació amb la formació del pensament històric. Per a això, s'analitzen les representacions socials del professorat a partir de les seves reflexions, valoracions i pràctiques educatives que realitzen amb història oral. És una investigació qualitativa amb estudi de casos, la mostra total correspon a 33 professors i professores de ciències socials de Catalunya. S'utilitzen mètodes mixtes per a l'anàlisi de les dades obtingudes a partir dels qüestionaris (33), les entrevistes en profunditat (12) i també, de les observacions de classes i s'analitzen els documents d'un professor i de dues professores de secundària de Catalunya que utilitzen la història oral com a estratègia d'ensenyament i aprenentatge. Des de les aportacions teòriques de les ciències socials i en base a les dades obtingudes es proposa un model conceptual d'EH per ser aplicat a la investigació i a l'ensenyament de la història i les ciències socials. La investigació ha permès entendre que l'EH es relaciona amb el conjunt de vivències, sabers racionals i pràctiques que afavoreixen un ensenyament de la història des d'una perspectiva humanitzadora, que articula les habilitats de pensament històric i que afavoreix el protagonisme de l'alumnat en la construcció de el seu coneixement històric i social. L'EH es pot desenvolupar mitjançant recursos de tipus testimonial, ja que fomenta els processos d'interpretació crítica i que requereix de mètodes interactius d'aprenentatge. Entre les principals troballes de la investigació es pot assenyalar que el professorat mostra cert desconeixement sobre el concepte d'EH, però que reflexiona sobre diferents aspectes vivencials, cognitius i aplicats que, segons la seva perspectiva, afavoreixen el desenvolupament d'aprenentatges històrics significatius. La dimensió vivencial és la més evident en les seves representacions i en les seves pràctiques educatives. Així també, s'esmenten altres aspectes com el procés interpretatiu, els mètodes d'aprenentatge interactiu i la participació estudiantil. A més, s'ha pogut evidenciar que la història oral és una estratègia amb grans potencialitats educatives en tant que permet incorporar a l'aula aspectes vivencials, interpretatius i procedimentals, pel que pot desenvolupar les tres dimensions de l'EH. Entendre l'educació històrica escolar com un procés de construcció d'EH permetria renovar les pràctiques d'ensenyament perquè l'alumnat pugui viure la història, fer història i entendre's com a éssers carregats d'historicitat. El professorat ha de conduir les experiències, generant situacions on els i les estudiants aprenguin fent, pensin reflexivament i interaccionin amb el seu entorn. La connexió amb la realitat, l'apropiació de el coneixement i la vinculació activa haurien de ser indispensables perquè l'aprenentatge sigui significatiu i per generar pràctiques educatives inclusives, experiencials i democràtiques. |
|---|