Atendre i cuidar les famílies amb trastorn mental parental. Estudi fenomenològic de les infermeres de salut mental
Diferents autors destaquen la importància d’una pràctica assistencial sense prejudicis al atendre a pares amb trastorn mental i a les seves famílies. L’objectiu de la recerca és conèixer les perspectives i les pràctiques de les infermeres de salut mental en la seva atenció i cura, centrant-nos en le...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689999 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689999 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | infermeria salut mental pares enfermeria salud mental padres nursing mental health parents Ciències de la salut 159.9 17 572 616.89 |
| Sumario: | Diferents autors destaquen la importància d’una pràctica assistencial sense prejudicis al atendre a pares amb trastorn mental i a les seves famílies. L’objectiu de la recerca és conèixer les perspectives i les pràctiques de les infermeres de salut mental en la seva atenció i cura, centrant-nos en les infermeres de dispositius d’atenció especialitzada a la salut mental d’adults de Catalunya (hospitalaris i comunitaris). L’enfocament metodològic és qualitatiu i de tipus fenomenològic. Les tècniques de recollida de dades foren: l’entrevista en profunditat semi-estructurada, el diari de camp i un qüestionari. Es va seguir el model de Colaizzi per a l’anàlisi de dades. A més, d’aplicar la definició de cuidar de Tronto per analitzar les seves experiències. Els estereotips socials respecte a les persones amb trastorn mental es poden traslladar al seu “rol de pares” produint patiment. “L’acompanyament” emergeix com a element clau per definir les pràctiques de cuidar de les infermeres: conèixer i registrar la “història de la persona”, informar i realitzar psicoeducació a la persona i a les famílies, empoderar el rol de pare, i treballar la culpa i altres emocions. La confiança s’identifica no només com a element clau de la relació terapèutica, sinó necessària per poder parlar sobre la paternitat, valorar les necessitats relacionades i poder intervenir. Durant els ingressos hospitalaris, es considera d’importància fomentar el contacte entre pares-fills-família, es suggereixen canvis pel que fa als espais destinats a tal fi. Tot i que diferents professionals van valorar de forma positiva poder disposar de protocols d’intervenció per unificar criteris en l’atenció, es va considerar que poden conduir a formes d’actuació rígides. La formació dels professionals i unes guies d’actuació que contemplin la individualitat de cada cas, es destaquen com a elements clau a treballar a futur, aportant recomanacions al respecte. |
|---|