El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885)
Aquesta tesi doctoral analitza el grup de diputats i senadors catalans a les Corts espanyoles durant el període 1876-1885, i en especial, la seva actuació com a representants d'interessos dels grups econòmics catalans. El seu contingut es pot resumir en quatre grans apartats.<br/>En el pr...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/4785 |
| Acesso em linha: | http://www.tdx.cat/TDX-0923102-131704 http://hdl.handle.net/10803/4785 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Víctor Balaguer Proteccionisme Parlamentaris Ciències Humanes 338 |
| Resumo: | Aquesta tesi doctoral analitza el grup de diputats i senadors catalans a les Corts espanyoles durant el període 1876-1885, i en especial, la seva actuació com a representants d'interessos dels grups econòmics catalans. El seu contingut es pot resumir en quatre grans apartats.<br/>En el primer, s'analitza el context polític i econòmic en què es desenvolupa aquesta actuació. En primer lloc, el sistema polític i parlamentari dissenyat en els primers anys de la Restauració, reservat a les elits. A continuació, la política econòmica, sobretot la política aranzelària i ferroviària, així com els principals grups econòmics espanyols, junt amb una reflexió entorn a la naturalesa de les decisions polítiques en aquest context.<br/> El segon, està dedicat als grups demandants de decisions en política econòmica: les corporacions econòmiques catalanes, en especial les representatives del sector industrial i en tant que grups de pressió, i a algunes empreses catalanes, sobretot les ferroviàries i les dedicades als negocis colonials. En ambdós casos, s'analitza el seu disseny d'una estratègia parlamentària d'accés els centres de decisió de l'estat.<br/>El tercer presenta els agents que gestionen aquestes demandes. Es tracta del grup de 149 parlamentaris catalans del període, amb una especial atenció a Víctor Balaguer. Analitza també la presència de les elits catalanes a les Corts.<br/> I el quart representa el desenllaç de les anteriors qüestions, concretament els treballs parlamentaris de representació d'interessos econòmics, en especial la lluita pel proteccionisme aranzelari i la tramitació de demandes de les companyies ferroviàries. Analitza la Diputació Catalana, la personalitat del grup dels parlamentaris catalans dins les Corts espanyoles, i cerca postures d'un primer catalanisme polític.<br/>Hi ha també un balanç dels resultats de la gestió d'aquestes demandes, junt amb una reflexió entorn al desenllaç desfavorable de les provinents de les corporacions industrials com un dels camins que duen al regionalisme econòmic i al catalanisme polític. |
|---|