A new therapeutic approach for oropharyngeal dysphagia based on pharmacological sensory stimulation with TRP agonists and measurement of salivary neuropeptides as biomarkers for impaired pharyngeal sensitivity

La disfagia orofaríngia (DO) engloba diferents disfuncions deglutòries que ocasionen la dificultat per a formar i/o propulsar el bolus alimentari des de la boca fins a l’esòfag, incloent les aspiracions. Està reconeguda per la OMS (ICD-9:787.2; ICD-10:R13) i és molt prevalent en ancians (23-51%) i e...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Tomsen Ferré, Noemí
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/675171
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/675171
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Disfàgia
Disfagia
Dysphagia
Agonistes TRP
Agonistas TRP
TRP agonists
Neuroestimulació
Neuroestimulación
Neurostimulation
Ciències Experimentals
616.3
Descripción
Sumario:La disfagia orofaríngia (DO) engloba diferents disfuncions deglutòries que ocasionen la dificultat per a formar i/o propulsar el bolus alimentari des de la boca fins a l’esòfag, incloent les aspiracions. Està reconeguda per la OMS (ICD-9:787.2; ICD-10:R13) i és molt prevalent en ancians (23-51%) i en pacients amb malalties neurològiques (40-81%) o neurodegeneratives (57-84%). Les principals alteracions de la disfagia es divideixen en: eficàcia (conduint a malnutrició i deshidratació) i seguretat (conduint a infeccions respiratòries i pneumònia aspirativa). Tot i ser tan prevalent i amb les conseqüències negatives que suposen per al pacient, encara no existeix un tractament farmacològic específic. El nostre grup ha demostrat que la fisiopatologia de la DO no només es deu a una alteració de la biomecànica, sinó, també, a una alteració neurofisiològica. L’objectiu és aportar evidència per al desenvolupament d’un tractament farmacològic per la DO. La nostra estratègia pretén explorar diferents agonistes dels receptors TRP com a neuroestimulants de la deglució i descriure un biomarcador perifèric de l’alteració de la sensibilitat faríngia. Els objectius i resultats son: Capítol 1: avaluació de l’efecte terapèutic agut de varis agonistes dels receptors TRP en pacients amb DO. Està format per dos estudis. El primer avalua els agonistes TRPA1 cinamaldehid-zinc 100ppm-70µM (CIN-Zn) i el citral 250ppm (CIT) i la combinació d’agonistes TRPA1-TRPM8 citral-isopulegol 250ppm-200ppm (CIT-ISO), observant que l’estimulació del receptor TRPA1 millora la biomecànica de la deglució, essent CIN-Zn l’únic que, a més, millora la resposta neurofisiològica. El segon descriu com la freqüència deglutòria espontània (FDE) disminueix un 50% amb l’envelliment, també es van incloure pacients post-ictus i DO que, quan van ser estimulats amb capsaicina 10µM (agonista TRPV1), van incrementar significativament la FDE fins a 1 deglució/minuts (semblant a la població sana). Capítol 2: comparació de l’efecte terapèutic de sis agonistes dels receptors TRP a diferents concentracions (TRPV1: capsaicina 150µM/10µM; TRPV1/A1: piperina 1mM/150µM; TRPM8: mentol 10mM/1mM; TRPA1: CIN-Zn 100ppm-70µM; TRPA1: CIT 250ppm; i TRPA1-M8: CIT-ISO 250ppm-200ppm) i dos tipus d’espessidor (midó modificat i goma xantana). Els resultats mostren que els agonistes TRPV1 i TRPV1/A1 milloren la biomecànica de la deglució. L’agonista TRPA1 CIN-Zn també millora la neurofisiologia deglutòria. Contràriament, els espessidors milloren la prevalença de deglucions segures, però mitjançant l’alentiment de la velocitat del bolus i de la resposta biomecànica. Capítol 3: comparació de l’efecte terapèutic agut amb el sub-agut de l’agonista TRPV1 capsaicina 10µM. Hem observat que l’estimulació aguda no indueix cap millora. Quan els pacients van prendre el tractament 3 cops/dia durant 10 dies, van mostrar millores a nivell de la resposta biomecànica i neurofisiològica, suggerint que s’indueixen processos de neuroplasticitat traduïts en millores biomecàniques. Capítol 4: descripció d’un biomarcador perifèric de la sensibilitat faríngia, essent candidats la substància P (SP) i el calcitonin gene-related peptide (CGRP) determinats en saliva. La concentració d’ambdós neuropèptids es veu disminuïda en pacients ancians amb i sense DO quan es comparen amb joves sans. A més, ambdós correlacionen negativament amb la sensibilitat faríngia (menor concentració, major llindar sensorial). Subdividint cada població segons la concentració en saliva de cada neuropèptid, únicament la SP ens permet diferenciar als individus amb una alteració significativa de la sensibilitat faríngia. Les principals conclusions són: 1) l’estimulació aguda amb agonistes dels receptors TRP mostren un bon potencial terapèutic pel tractament de la DO; 2) es proposa el desenvolupament d’una nova generació de productes per a tractar als pacients amb DO, basats en la combinació d’agonistes TRPV1 i TRPV1/A1 amb espessidor de goma xantana; 3) el tractament sub-agut amb capsaicina indueix processos de neuroplasticitat que es tradueixen en millores en la biomecànica deglutòria; i 4) proposem a la SP com a biomarcador de la sensibilitat faríngia.

Similares en LA Referencia