Cross-platform biomarker signature of long-term survival with normal allograft function after lung transplantation
El trasplantament pulmonar (TP) és el tractament d’elecció per a malalties respiratòries terminals. No obstant, el desenvolupament de la disfunció crònica de l’empelt pulmonar (DCEP) representa el principal factor limitant per assolir la supervivència a llarg termini després del TP. El tractament im...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670678 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/670678 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Transplantament pulmonar Trasplante pulmonar Lung transplantation Immunologia Inmunología Immunology Supervivència a llarg termini Supervivencia a largo plazo Long-term survival Ciències de la Salut 616.2 |
| Resumo: | El trasplantament pulmonar (TP) és el tractament d’elecció per a malalties respiratòries terminals. No obstant, el desenvolupament de la disfunció crònica de l’empelt pulmonar (DCEP) representa el principal factor limitant per assolir la supervivència a llarg termini després del TP. El tractament immunosupressor de per vida en pacients trasplantats d’òrgan sòlid comporta una sèrie de complicacions (nefrotoxicitat, infeccions, aparició de càncer, desordres metabòlics) que influeixen negativament en la supervivència a llarg termini. Un dels principals objectius en el trasplantament d’òrgans és aconseguir una manca de resposta immunològica del receptor en absència de teràpies immunosupressores sostingudes. En la majoria de casos, la retirada de la immunosupressió comporta el rebuig de l’empelt però un petit grup de pacients manté una bona funció a llarg termini malgrat la interrupció del tractament (tolerància operacional). Aquest estat es infreqüent i únicament s’ha en pacients trasplantats de ronyó i fetge. En altres trasplantaments d’òrgan sòlid (pulmó, cor o intestí) només s’han reportat casos anecdòtics d’aquest fenomen. Donada la falta de pacients trasplantats pulmonars amb tolerància operacional, els supervivents a llarg termini (SLT) amb bona funció de l’empelt després del TP són el grup més semblant als tolerants operacionals després del trasplantament de ronyó o fetge. La identificació de biomarcadors de tolerància operacional permetria la precisa selecció d’aquells pacients candidats a la minimització i potencial retirada del tractament immunosupressor. A més, aquests potencials biomarcadors podrien proporcionar coneixement sobre els mecanismes biològics subjacents a la tolerància i usar-se en el desenvolupament de noves teràpies tolerogèniques. S’ha observat que les firmes de tolerància en ronyó i fetge difereixen, suggerint que els mecanismes són òrgan-específics i que els potencials biomarcadors de tolerància no poden ser extrapolats al cas del pulmó. Donada l’escassetat d’estudis publicats sobre la supervivència a llarg termini amb bona funció de l’empelt després del TP, l’objectiu d’aquest tesi és analitzar el major nombre de paràmetres clínics i immunològics a través de diferents plataformes per a la identificació de potencials biomarcadors, i així proporcionar nou coneixement sobre els mecanismes biològics responsables de la supervivència a llarg termini amb bona funció de l’empelt en comparació amb pacients amb DCEP. El microbioma de les vies respiratòries altes i el complet perfil transcriptòmic i immunofenotipat en sang perifèrica van ser analitzats per avaluar les característiques dels pacients SLT. Els resultats derivats dels anàlisis bioinformàtics corresponents a l’expressió gènica i microRNAs van proporcionar noves dades respectes als mecanismes implicats en la supervivència a llarg termini. A més, es va aconseguir classificar els pacients trasplantats pulmonars amb alta precisió mitjançant perfils d’expressió gènica i d’expressió combinada amb diversos biomarcadors. Aquests descobriments han demostrat la utilitat de l’ús del perfil transcriptòmic i de les mostres de sang perifèrica per tal de discriminar als pacients SLT i amb DCEP, i per identificar els potencials mecanismes responsables de l’acceptació de l’empelt a llarg termini. En conclusió, els estudis inclosos en la present tesi proporcionen nous coneixements sobre els mecanismes subjacents a l’acceptació de l’empelt després del TP, suggerint una complexa interacció entre diferents mecanismes immunològics i proporcionant noves perspectives per a futures investigacions en la immunologia del TP. |
|---|