A journey to the deeps of the sea: parasite communities of the Alepocephalidae and the Macrouridae in the Balearic Sea (NW Mediterranean)
Tot i el gran nombre d’estudis del mar Mediterrani, el seu mar profund segueix sent en gran part desconegut, especialment en relació a la seva fauna parasitària. Els paràsits són components importants dels ecosistemes. Al trobar-se al llarg de la xarxa tròfica, aquests poden aportar informació sobre...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/402267 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/402267 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Parasitologia Parasitología Parasitology Mediterrani Mediterráneo Mediterranean Comunitats Comunidades Communities Ciències Experimentals 574 |
| Sumario: | Tot i el gran nombre d’estudis del mar Mediterrani, el seu mar profund segueix sent en gran part desconegut, especialment en relació a la seva fauna parasitària. Els paràsits són components importants dels ecosistemes. Al trobar-se al llarg de la xarxa tròfica, aquests poden aportar informació sobre el seu hoste. També és d’esperar que l’hoste respongui als efectes perjudicials dels paràsits a diferents nivells. A més a més, les alteracions cito-histològiques i/o les variacions de certs marcadors bioquímics poden ser relacionades amb la presència de paràsits i ser útils per avaluar la salut dels peixos. Com la majoria dels peixos del Mediterrani profund són encara en gran part desconeguts, els seus paràsits poden ser valuoses fonts d’informació. Alepocephalus rostratus i els Macrouridae són components importants de les comunitats íctiques del talús profund del mar Balear. Per aquest motiu, l’objectiu de la present tesi és caracteritzar per primer cop les comunitats de paràsits d’Alepocephalus rostratus i dels macrúrids Coelorinchus caelorhincus, Coelorinchus mediterraneus, Coryphaenoides guentheri i Coryphaenoides mediterraneus, i estudiar la seva variabilitat natural i el seu efecte sobre la salut dels peixos en el mar Balear. A més a més, es discutiran la relacions entre el perfil tròfic dels hostes i les comunitats parasítiques. Les comunitats de paràsits de A. rostratus estaven constituïdes per un baix nombre d’espècies (set espècies de metazous i un coccidi). Una baixa riquesa conjuntament amb una alta proporció de formes larvàries dels paràsits és normalment característic de peixos meso- i batipelàgics. Això és deu probablement a la dieta especialitzada d’A. Rostratus en organismes planctònics. Les espècies predominants van ser les larves de Tetraphyllidea i de nematodes cucullànids. L’activitat de acetilcolinesterassa estava positivament relacionada amb l’abundància de Tetraphyllidea fam. gen. sp., Anisakis physeteris i H. aduncum i negativament amb la de Cucullaninae gen. sp. L’activitat de lactat deshidrogenassa va mostrar una relació positiva amb l’abundància dels paràsits Paracyclocotyla cherbonnieri i Tetraphyllidea fam. gen. sp. Es van detectar coccidis als cecs pilòrics amb una prevalença del 90% a Barcelona. Un total de 11 taxons van ser trobats als quatre macrúrids estudiats, sent el copèpode Hamaticolax resupinus l’únic paràsit comú entre tots ells. Coelorinchus mediterraneus, C. guentheri i Cor. mediterraneus van exhibir unes comunitats de paràsits bastant homogènies, especialment en els últims dos peixos, segurament per la seva similar dieta. Coelorinchus mediterraneus va tenir la major riquesa de taxons paràsits (vuit espècies), mentre que C. guentheri i Cor. mediterraneus en van tenir cinc i sis, respectivament, i C. caelorhincus tres. Gran part dels paràsits van ocórrer en baixa prevalença (<10%), mentre que només tres espècies van ser excepcionalment prevalents i abundants: les larves de Cucullanidae fam. gen. sp. en C. caelorhincus; Lepidapedon desclersae en Coe. mediterraneus i Hysterothylacium aduncum en ambdues espècies de Coryphaenoides. Pocs efectes en la salut dels peixos van quedar reflectits a nivell enzimàtic i histopatològic, probablement per la poca càrrega parasitària en els hostes. Hamaticolax resupinus n. sp. és descrit per primer cop en Coe. mediterraneus i Cor. mediterraneus. És la segona espècie d’Hamaticolax que es troba en macrúrids i és el Bomolochidae trobat a major profunditat a nivell mundial. Hamaticolax resupinus n. sp. és molt similar a H. maleus Oldewage, 1994, però es diferencia d’aquest, entre d’altres, per tenir una mida del cos més petita. Raphidascaris (R.) macrouri n. sp. és descrit per primer cop en els macrúrids del mediterrani profund Nezumia aequalis i Trachyrincus scabrus. Aquesta espècie es diferencia de la resta del subgènere pel seu gran nombre de papil·les caudals i espícules curtes. |
|---|