Intervención educativa musical en niños con dificultades de atención
La present tesi doctoral parteix de la idea que la música pot aportar beneficis a les persones. En aquest sentit, la recerca pretén analitzar la implementació d'una Intervenció Educativa Musical (IEM) a dos nens amb un marcat dèficit atencional quan cursaven segon de primària. Aquesta intervenc...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:148817 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/148817 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Musicoteràpia Trastorns per dèficit d'atenció amb hiperactivitat |
| Sumario: | La present tesi doctoral parteix de la idea que la música pot aportar beneficis a les persones. En aquest sentit, la recerca pretén analitzar la implementació d'una Intervenció Educativa Musical (IEM) a dos nens amb un marcat dèficit atencional quan cursaven segon de primària. Aquesta intervenció s'ha desenvolupat en tres contextos diferents del centre escolar de forma paral·lela, amb un total de 30 sessions, 10 amb cadascun d'ells. El primer context és l'aula de música on es desenvolupa una unitat didàctica amb tot el grup-classe. El segon context inclou les diferents intervencions individuals de teràpia musical, de 30 minuts setmanals, on participen cadascun dels nens. Finalment, el tercer context són les sessions conjuntes de musicoteràpia que comparteixen aquests dos alumnes. La fonamentació teòrica del treball se centra en dos àmbits diferents que es plantegen al llarg del primer capítol: d'una banda s'aprofundeix en els conceptes d'atenció, autoregulació i TDAH i, per una altra, en l'educació musical i la musicoteràpia. El treball s'emmarca dins del paradigma de la recerca-acció i presenta un estudi de dos casos. Aquesta aproximació metodològica va permetre indagar sistemàticament i conèixer en profunditat els comportaments dels nens durant les sessions de la IEM. D'altra banda, el tractament i interpretació de les dades es va fer amb el suport del programari Transana per tal de facilitar el treball amb els vídeos i les seves transcripcions. A més, es van registrar notes de camp per mitjà de les observacions realitzades a l'aula. L'estudi se situa en un paradigma qualitatiu, però malgrat això, també es van recollir dades de forma quantitativa per complementar l'anàlisi de les informacions d'escales i pautes d'observació creades pel mateix investigador. El procés d'anàlisi dels registres es va realitzar en diferents nivells, utilitzant fonts d'informació complementàries que van permetre diverses interpretacions de la realitat d'estudi. Primerament, es va fer un visionat general de totes les intervencions; i així, posteriorment, es va poder desenvolupar, descriure i analitzar en profunditat les intervencions. Per finalitzar, es van identificar i es van categoritzar les dades més significatives i representatives de tots dos casos d'estudi. Les conclusions de la recerca evidencien que els comportaments autoreguladors es van produir principalment en les sessions de musicoteràpia (tant en el format individual com en el de grup) quan l'activitat que s'estava desenvolupant tenia un fort sentit rítmic. Es pot concloure, per tant, que l'element rítmic es relaciona molt positivament amb l'aprenentatge de l'autoregulació, ajudant així als alumnes a organitzar les seves intervencions verbals, conductes i emocions. Un altre resultat d'aquesta recerca té relació amb l'evolució positiva de l'atenció, actitud i comportament dels nens estudiats en el context del grup classe, sobretot en un d'ells. Per tot això, el treball posa en relleu la necessitat d'aprofundir en l'ús de la música, i molt concretament del ritme, com a agent benefactor per a la autoregulació d'infants amb simptomatologia de TDAH |
|---|