La petjada valenciana en la toponímia d’Eivissa i Formentera

[cat] Les illes d’Eivissa i Formentera, les Pitiüses, constitueixen un subarxipèlag ben definit dins el conjunt de les illes Balears, tant des del punt de vista estrictament geogràfic com des del punt de vista social, cultural o fins i tot dialectal. Un dels factors que més han det...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ribes Marí, Enric
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2014
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:jornadesAntroponimia:2014_jornadesAntroponimia_p320
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesAntroponimia/index/assoc/2014_jor/nadesAnt/roponimi/a_p320.dir/2014_jornadesAntroponimia_p320.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesAntroponimia/document/2014_jornadesAntroponimia_p320
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Names, Geographical Spain Ibiza
Names, Geographical Spain Formentera
Toponymy
Descripción
Sumario:[cat] Les illes d’Eivissa i Formentera, les Pitiüses, constitueixen un subarxipèlag ben definit dins el conjunt de les illes Balears, tant des del punt de vista estrictament geogràfic com des del punt de vista social, cultural o fins i tot dialectal. Un dels factors que més han determinat aquesta especificitat és, sens dubte, la proximitat d’aquestes illes i el País Valencià. Eivissa i Formentera són més prop del cap de la Nau i del port de Dénia que no de Mallorca. En molts de dies clars són perfectament visibles des de la part occidental d’Eivissa els estreps alacantins de la serralada Subbètica i fins i tot el Montgó. Aquesta proximitat és a l’arrel d’unes intenses relacions humanes de tot tipus entre Eivissa i València, que arrenquen en la prehistòria i arriben als nostres dies. Des del punt de vista històric, cal no oblidar la important presència púnica tant a Eivissa com a les costes valencianes,182 o el fet que Eivissa pertanyia a la taifa de Dénia en època musulmana, o, ja en el període català, les intenses relacions que ocasionaven la pesca i el comerç.