Evidencia del uso de antipsicóticos atípicos en esquizofrenia
La clozapina és un dels antipsicòtics més efectius per a l’esquizofrènia resistent, tot i que el seu ús està limitat per riscos hematològics greus. Aquesta revisió sistemàtica va avaluar-ne l’eficàcia i la seguretat en comparació amb la risperidona, l’olanzapina i la quetiapina en esquizofrènia i tr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695877 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695877 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Revisions sistemàtiques Systematic Reviews Revisiones sistemáticas Esquizofrènia Schizophrenia Esquizofrenia Antipsicòtics atípics Atypical antisychotics Antisicóticos atípicos Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | La clozapina és un dels antipsicòtics més efectius per a l’esquizofrènia resistent, tot i que el seu ús està limitat per riscos hematològics greus. Aquesta revisió sistemàtica va avaluar-ne l’eficàcia i la seguretat en comparació amb la risperidona, l’olanzapina i la quetiapina en esquizofrènia i trastorns relacionats. Es van incloure assaigs clínics aleatoritzats doble cec identificats al registre del Cochrane Schizophrenia Group, sense restricció d’idioma. Es va avaluar el risc de biaix (ROB1) i es van analitzar els resultats amb riscos relatius i diferències de mitjanes; la certesa de l’evidència es va valorar amb el mètode GRADE. La clozapina probablement té poc o cap efecte sobre la millora clínica global a mitjà termini davant l’olanzapina (certesa molt baixa), però podria augmentar la millora a curt termini en comparació amb la risperidona (certesa baixa). No es van observar diferències clares en l’estat mental global segons la PANSS. En la subescala negativa, va mostrar pitjor evolució que l’olanzapina. Va presentar efectes similars en augment de pes i resultats incerts en lípids. Es va associar amb menys efectes extrapiramidals que la risperidona, però amb més restrenyiment, somnolència i hipersalivació que la quetiapina, i més sedació i convulsions que la risperidona. La taxa d’abandonament va ser d’aproximadament el 30% i no va diferir clarament davant l’olanzapina o la risperidona. En conjunt, la certesa de l’evidència va ser baixa o molt baixa. Tot i que no mostra superioritat en eficàcia global, la clozapina té un perfil de seguretat més complex que requereix seguiment individualitzat. Calen estudis de més qualitat per reduir la incertesa. |
|---|