La construcción de un contexto artístico en Barcelona, 1995-2015
Aquesta tesi analitza les principals característiques de la construcció del context artístic barceloní des d'inicis dels anys noranta. Estudia els elements que caracteritzen l'aparició d'una nova generació d'artistes en el context de Barcelona, el tall enfront de la producció art...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:251088 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/251088 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Art contemporani Transdisciplinarietat Arte contemporáneo Contemporary art Transdisciplinariedad Transdisciplinarity Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta tesi analitza les principals característiques de la construcció del context artístic barceloní des d'inicis dels anys noranta. Estudia els elements que caracteritzen l'aparició d'una nova generació d'artistes en el context de Barcelona, el tall enfront de la producció artística anterior que suposa i la seva continuïtat fins avui. Un context artístic que des dels anys noranta manté elements en comú amb les produccions artístiques d'altres àmbits i llocs. De fet, participa i és fruit del fenomen de la globalització i la manera en la qual ha afectat tant les pràctiques artístiques com a la construcció institucional de l'art La tesi reconstrueix el context de globalització que s'inicia llavors i com afecta a la pràctica artística: la multiplicació de centres d'activitat artística, la construcció d'un teixit institucional de l'art o l'ús de la cultura com a marca de prestigi de les ciutats. En aquest sentit, desenvolupa una teoria contextual de l'art posant en relació Barcelona amb altres centres artístics. A partir d'aquí, la tesi analitza els trets principals de la producció artística des dels anys noranta fins a l'actualitat en tres aspectes relacionats: el retorn de les pràctiques hereves de l'art conceptual i l'adopció de la transdiciplinariedad en un context en el qual s'implementa l'entramat institucional de l'art a Barcelona. L'examen d'aquestes característiques principals de la construcció del panorama artístic a Barcelona en el context de la globalització es realitza a través de l'anàlisi d'una sèrie de casos d'estudi: des de la comparativa amb el context de Londres, el rol jugat per institucions com el MACBA i els elements que defineixen els treballs d'artistes com Mabel Palacín, Ignasi Aballí o Antonio Ortega. La recerca conclou que la construcció del context artístic a Barcelona des dels noranta és paral·lel al d'altres centres i guarda similars característiques. Així, participa de les característiques de la producció artística internacional instal·lada en el paradigma de la globalització. Un paradigma que ha generat un nou academicisme de l'art contemporani caracteritzat per un triple eix: desplegament institucional, retorn de pràctiques conceptuals i transdiciplinariedad. És a dir, que el pas dels anys vuitanta als noranta del segle XX va suposar un tall epistemeológico en les arts que ha continuat vigent i dins del qual Barcelona és un context més. |
|---|