La Memòria com el nou imperatiu categòric
Theodor Wiesengrund Adorno, un dels principals filòsofs del segle XX, va desenvolupar una filosofia moral que mai no va arribar a exposar de manera sistemàtica en cap obra explícitament dedicada a ella, sinó només de forma fragmentària en diversos llibres sobre altres matèries. Aquesta tesi és un in...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37231 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/37231 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Adorno, Theodor W., Memòria |
| Sumario: | Theodor Wiesengrund Adorno, un dels principals filòsofs del segle XX, va desenvolupar una filosofia moral que mai no va arribar a exposar de manera sistemàtica en cap obra explícitament dedicada a ella, sinó només de forma fragmentària en diversos llibres sobre altres matèries. Aquesta tesi és un intent de reconstruir dita teoria moral. Aquesta tesi defensa que el cor de la teoria ètica adorniana és la formulació del Nou Imperatiu Categòric, proposat en el seu llibre Dialèctica Negativa, i que és una crítica i una resposta a l'Imperatiu Categòric formulat per Kant. La tesi explora quins canvis de categories morals permeten passar del vell imperatiu al nou, i analitza en detall les noves categories morals adornianes. Construït així el centre de la seva teoria, aquest treball va aprofundint en un ordre sistemàtic en tots els problemes abordats per l'autor, recollint tant les seves crítiques a altres pensadors com les influències que va rebre. També estudia de quina manera l'experiència del nazisme, la segona guerra mundial, i l'exili que va patir als EUA van marcar una filosofia que es pot llegir com una resposta a les catàstrofes del segle XX. Finalment, per la manera tan innovadora com aquesta filosofia incorpora en l'ètica els problemes del pas del temps i de la relació amb el passat, tant dels individus com de la societat o la cultura, i per la seva resposta a les filosofies de la història, aquesta tesi conclou que la filosofia ètica de T.W. Adorno es pot llegir en realitat com una filosofia de la memòria. |
|---|