Pràctiques plurilingües d'escolars d'un institut superdivers: de la recerca a l'acció educativa
En aquesta tesi doctoral, basada en l'anàlisi minuciosa de dades recollides durant un extens període de treball etnogràfic i de recerca-acció, es descriuen les trajectòries, les pràctiques plurilingües, la socialització i les dinàmiques sociolingüístiques d'escolars d'origen immigrant...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:174975 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/174975 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Integració escolar Minories lingüístiques Educació dels infants fills d'immigrants |
| Resumo: | En aquesta tesi doctoral, basada en l'anàlisi minuciosa de dades recollides durant un extens període de treball etnogràfic i de recerca-acció, es descriuen les trajectòries, les pràctiques plurilingües, la socialització i les dinàmiques sociolingüístiques d'escolars d'origen immigrant d'un institut superdivers de Barcelona. Alhora, es proposa un enfocament didàctic perquè, partint de les seves competències prèvies, l'alumnat pugui adquirir noves competències i ser actor del seu propi apoderament. En aquesta recerca hi conflueixen el terreny de la sociolingüística interaccional i el de la didàctica de les llengües. D'una banda, la perspectiva interaccionista -aportada per l'anàlisi conversacional- ofereix un mirada èmica de les pràctiques plurilingües situades. D'altra banda, la recerca-acció col·laborativa i la proposta de l'alumnat investigador han permès tenir accés a un gran conjunt de dades diverses i presentar una proposta de didàctica del plurilingüisme. En el primer capítol, es presenten, en primera instància, les motivacions de la recerca que s'inscriuen en el plantejament general del treball. Posteriorment, se situa el lector en el marc teòric general que inspira la recerca: des dels fenòmens sociodemogràfics com la superdiversitat i la globalització, passant per la socialització lingüística de les persones, fins a la mirada èmica que ofereix la parla-en-interacció i els reptes que suposa per a la didàctica de la llengua. Finalment, es detalla l'organització de la tesi. En el segon capítol, a partir d'un marc teòric que guia el treball etnogràfic, la recerca-accció col·laborativa, així com el treball per projectes i l'alumnat investigador, es descriu el procés de recollida de dades -que inclou les fases del treball de camp i els procediments triats-, el tractament de les dades i la metodologia emprada per a anàlisi. En el tercer capítol, s'ofereix una visió global de l'institut on s'ha fet la recerca. S'hi exposen aspectes generals demogràfics i sociolingüístics de Catalunya, de Barcelona i del barri de l'institut i, posteriorment, s'hi observa, d'una banda, la planificació lingüística de la institució i, d'altra banda, la realitat dels usos lingüístics, les dinàmiques sociolingüístiques, la socialització entre iguals i els fenòmens que emergeixen en superdiversitat. Així mateix, s'analitzen dues mirades divergents de l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües: una monolingüe i una plurilingüe. En el quart capítol, es posen en diàleg la mobilització de recursos -de l'alternança de llengües per dur a terme accions pràctiques a l'ús d'un codi mixt-, la categorització de les formes i dels parlants -indici d'una competència categoritzadora i sociolingüística de nois i noies- i indicis d'adquisició de nous recursos. Tots tres aspectes són observats des d'una perspectiva èmica, interaccionista i coconstruïda, que mostra el desafiament per a les visions tradicionals dels usos lingüístics i inicia un camí per entendre la construcció de la superdiversitat en les pràctiques situades. En el cinquè capítol, el focus d'atenció és a l'activitat de mediació interlingüística que realitzen joves de l'institut, tant amb els seus progenitors o d'altres familiars, com amb companys i companyes i docents. Aquesta activitat complexa pot arrossegar processos de transmissió lingüística intergeneracional. En el sisè capítol, es mostren els resultats d'una proposta, basada en el treball per projectes i en l'alumnat investigador, que a partir de competències prèvies, en promou d'altres que demanda la institució educativa. Finalment, a la conclusió de la tesi, s'apunten les aportacions més rellevants del treball. |
|---|