Los conflictos transnacionales de América Latina en la prensa china (1879-1935)
Durant la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del XX, Amèrica Llatina va experimentar diversos conflictes transnacionals a causa de la manca de delimitació fronterera a l¿època colonial i la intervenció de les potències occidentals. Alhora, la Xina va esdevenir una semicolònia sota «el s...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:301039 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/301039 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Amèrica Llatina Latin America América Latina Xina China Premsa Newspapers Prensa Ciències Humanes |
| Sumario: | Durant la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del XX, Amèrica Llatina va experimentar diversos conflictes transnacionals a causa de la manca de delimitació fronterera a l¿època colonial i la intervenció de les potències occidentals. Alhora, la Xina va esdevenir una semicolònia sota «el sistema dels tractats» imposat per les potències. En aquest context, fundada i inspirada pels missioners estrangers i impulsada pels «reformistes» vernacles, la premsa moderna va sorgir a la Xina. Aquesta, des de l¿inici, va informar sobre els conflictes i va presentar els països bel·ligerants als lectors xinesos, forjant els coneixements de l¿elit sobre l¿Amèrica Llatina, i fins i tot sobre el món exterior. Considerant aquest escenari global, aquesta tesi analitza les representacions socials instituïdes per la premsa de la Xina sobre quatre conflictes transnacionals ocorreguts a Amèrica Llatina entre 1879 i 1935: la Guerra del Pacífic (1879-1883), la Guerra Hispanoamericana (1898), el Conflicte de Tacna i Arica (1883-1929) i la Guerra del Chaco (1932-1935). El factor comú de les quatre disputes va ser la influència o participació de les potències occidentals. La metodologia de la tesi és interdisciplinària. Des d¿una perspectiva històrica per comprendre les connexions entre els conflictes llatinoamericans i la Xina, fem servir la teoria de les representacions socials, l¿estudi del discurs i la traducció. D¿aquesta manera, duem a terme l¿anàlisi tant qualitativa com quantitativa de les 2710 notícies publicades a 116 periòdics, les quals són complementades per la documentació de primera mà guardada als arxius de la Xina. Basada en un estudi diacrònic, la investigació demostra una història compartida entre la Xina i l¿Amèrica Llatina, mentre aclareix la comprensió de l¿elit xinesa sobre la regió i el canvi de les seves dinàmiques polítiques, econòmiques i culturals. Com a resultat, la tesi sosté que els periòdics publicats a la Xina van instituir un conjunt de representacions socials sobre els esdeveniments abans esmentats. Aquest procés creatiu es va desenvolupar en dues fases. A la primera, la mirada xinesa va estar intervinguda pels periodistes anglòfons assentats al país, que van esdevenir una elit estrangera que, amb suport de la mà d¿obra local, va controlar la informació i va difondre la seva cosmovisió, definint el marc per pensar en els Estats partícips a la conjuntura bèl·lica. A la segona, després dels moviments antiimperialistes xinesos dels anys vint, les dinàmiques de la relació entre els conflictes llatinoamericans i la premsa xinesa van experimentar transformacions notables. Els intel·lectuals nacionalistes xinesos van començar a dominar l¿opinió sobre els esdeveniments de la regió. Aquest canvi indica que la comprensió de l¿elit xinesa sobre l¿Amèrica Llatina va començar a evolucionar cap a una independència gradual. |
|---|