| Resumo: | Els registres nacionals documenten el creixement constant de receptors en llista d'espera per trasplantament renal, que veuen condicionat el seu pronòstic vital en aquesta situació, així com un cert estancament dels donants en mort cerebral. A tot l'estat s'han potenciat les possibles fonts d'empelts a trasplantar, en especial els donants vius i els donants en asistòlia. La donació en asistòlia controlada, presenta uns temps d'isquèmia calenta que poden afectar potencialment la viabilitat de l'òrgan, provocant una major funció retardada de l'empelt, fenòmens immunològics i una menor supervivència del mateix a llarg termini. A l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, a més d'incrementar l'activitat en el trasplantament de donant viu, a l'octubre del 2014 es va posar en marxa un programa de donació renal en asistòlia controlada tipus Maastricht III. Aquest treball retrospectiu (sobre tres anys de programa) estudia la viabilitat d'empelts i receptors de ronyons de donants en asistòlia controlada, registrant paràmetres com la fallada primària de l'empelt, funció retardada de l'empelt, evolució dels paràmetres funcionals, rebuig agut, supervivència de l'empelt, supervivència dels pacients i complicacions. També analitza quins factors del receptor, el donant i de l'acte del trasplantament han influït significativament sobre la viabilitat d'empelts i pacients. A la sèrie de l'HUGTiP, la fallada primària de l'empelt i la mortalitat dels pacients és lleugerament superior a la dels grups nacionals, probablement degut a la menor mostra. La funció retardada de l'empelt és un 10-20% millor i l'evolució dels paràmetres funcionals és lleugerament millor. A diferència dels grups nacionals, no es va perdre cap empelt als receptors vius dels que havien arribat a funcionar. Hi ha una gran majoria de pacients sense complicacions quirúrgiques remarcables i una taxa de rebuig acceptable. Els resultats fins al moment avalen la idoneïtat del programa de DAC MIII a l'HUGTiP.
|
|---|
