El nucli urbà medieval i modern de Girona (Gironès): Santa Caterina

Quan la Generalitat de Catalunya va decidir que l’antic Hospital de Santa Caterina era un equipament obsolet per a les necessitats mèdiques del segle XXI i que calia fer-ne un de nou, també es va poder apreciar que aquest es trobava en un edifici històric emblemàtic, que es podia aprofitar per a alt...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Palahí Grimal, Lluís, Cavallé Felipe, Sílvia, Lloveras, Ma José, Margall Sastre, Joan, Prados Muñoz, Antonio
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2007
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:10256/15365
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10256/15365
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Girona (Catalunya) -- Arqueologia
Girona (Catalonia) -- Antiquities
Excavacions arqueològiques -- Catalunya -- Girona
Excavations (Archaeology) -- Catalonia -- Girona
Hospital de Santa Caterina (Girona) -- Arqueologia
Hospital de Santa Caterina (Girona, Catalonia) -- Antiquities
Descripción
Sumario:Quan la Generalitat de Catalunya va decidir que l’antic Hospital de Santa Caterina era un equipament obsolet per a les necessitats mèdiques del segle XXI i que calia fer-ne un de nou, també es va poder apreciar que aquest es trobava en un edifici històric emblemàtic, que es podia aprofitar per a altres usos no sanitaris i que de fet era el lloc ideal per assentar-hi les dependències administratives de la mateixa Generalitat, fins ara disperses per la ciutat. Les obres de remodelació havien de permetre també una reordenació de l’entorn amb l’obertura a la zona de l’avinguda Jaume I d’un espai obert i la construcció d’un gran aparcament subterrani. El que va quedar també ràpidament clar era que si històric era l’edifici també era ple d’histò- ria l’entorn, i que calia, abans d’engegar cap obra, fer un estudi acurat i aprofundit d’aquest entorn, que havia de quedar radicalment transformat després d’aquestes obres. Aquests treballs arqueològics, encarregats per GISA i fets per l’Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona es varen desenvolupar en dues campanyes: la primera entre maig i setembre de 2005 i la segona al llarg dels mesos de gener i febrer de 2006