Elogi de la tècnica. L'idealisme arquitectònic de Tous i Fargas
Durant bona part dels anys 1960 la revista Serra d’Or es va convertir en un mitjà de comunicació essencial per a la difusió dels valors de l’arquitectura moderna a Catalunya. Parlem d’una època en la que les dues disciplines —la comunicació i l’arquitectura— patien les dificultats pròpies d’una soci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/102439 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/102439 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tous Carbó, Enric, 1925- Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Arquitectes |
| Sumario: | Durant bona part dels anys 1960 la revista Serra d’Or es va convertir en un mitjà de comunicació essencial per a la difusió dels valors de l’arquitectura moderna a Catalunya. Parlem d’una època en la que les dues disciplines —la comunicació i l’arquitectura— patien les dificultats pròpies d’una societat captiva d’un règim dictatorial autoritari. Van ser molt pocs els intel·lectuals que van saber esquivar les fronteres de la censura per mantenir viu el debat cultural del país. La revista Serra d’Or, com a canal, i alguns personatges, com l’arquitecte Oriol Bohigas o l’historiador Alexandre Cirici com a cronistes, identifiquen aquesta rebel·lia tranquil·la que va permetre construir un discurs incipient de l’arquitectura moderna catalana. El debat al voltant del realisme català en l’àmbit arquitectònic va ser un tema transversal iniciat aquí, que ràpidament va desbordar els límits de la revista. En aquest debat, la corrent “idealista” de l’arquitectura, basada en una comprensió de la modernitat des de la innovació en els aspectes tecnològics, va quedar relegada a un segon pla. No obstant això, no es tard per reivindicar des d’aquestes mateixes pàgines el paper d’uns arquitectes que van desafiar les possibilitats tècniques del seu temps per proposar una arquitectura capaç de dialogar amb les experiències internacionals més innovadores. Aquests pioners no són altres que la parella formada pels arquitectes Enric Tous (1925) y Josep Maria Fargas (1926-2011). |
|---|