Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"

La porfíria cutanea tarda (PCT) és una malaltia metabólica hereditaria deguda a un defecte de l'enzím uroporfirinogen-descarboxilasa. La disminució o alteració d'aquest enzim provoca un acúmul d'un metabólit intermediari, l'uroporfirinogen, que en oxidar-se es transforma en uropo...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Alsina i Gibert, M. Mercè
Tipo de documento: tese
Estado:Versão publicada
Data de publicação:1993
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositório:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/2336
Acesso em linha:http://www.tdx.cat/TDX-0208111-121401
http://hdl.handle.net/10803/2336
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Porfiria
Ciències de la Salut
616
id ES_002f24fccbd054d536fb69e34f67941e
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/2336
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"
title Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"
spellingShingle Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"
Alsina i Gibert, M. Mercè
Porfiria
Ciències de la Salut
616
title_short Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"
title_full Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"
title_fullStr Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"
title_full_unstemmed Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"
title_sort Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"
dc.creator.none.fl_str_mv Alsina i Gibert, M. Mercè
author Alsina i Gibert, M. Mercè
author_facet Alsina i Gibert, M. Mercè
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Mascaró Ballester, José María
Universitat de Barcelona. Departament de Medicina
dc.subject.none.fl_str_mv Porfiria
Ciències de la Salut
616
topic Porfiria
Ciències de la Salut
616
description La porfíria cutanea tarda (PCT) és una malaltia metabólica hereditaria deguda a un defecte de l'enzím uroporfirinogen-descarboxilasa. La disminució o alteració d'aquest enzim provoca un acúmul d'un metabólit intermediari, l'uroporfirinogen, que en oxidar-se es transforma en uroporfirina (URO). El diagnóstic de la malaltia es basa en la detecció de nivells elevats de la URO a l'orina i d'altres metabólits a la femta. La uroporfirina té una capacitat fotosensibilitzant ben reconeguda, la qual és la causant de la major part de la simptomatologia dermatològíca que presenten els malalts amb porfíria. Es dóna preferentment en el sexe masculí en la 4ta. i 6ena. dècades de la vida, en forma de bullosi, erosions i fragilitat cutania a les zones exposades al sol. En cronificar-se el 20-30% dels malalts poden desenvolupar lesions esclerodermiformes. L'anatomia patológica de la pell fotoexposada deis malalts amb PCT és semblant a la que s'observa en el fotoenvelliment. Les lesions esclerodermiformes mostren atrofia epidèrmica, augment de la melanina de la capa basal, una banda subepidèrmica de teixit de connectiu dens i homogeni i una dermis engruixida fibròtica, indistingible de la veritable esclerodermia. Se sap que els mastocits juguen un paper important a la patogènesi de diversos procesos fibròtics i es creu que també podrien ser la causant de les lesions esclerodermiformes de la PCT. A més s'ha comprovat que la URO per ella mateixa té un efecte no fotodepenent que també estimula la sintesi de col·lagen.<br/><br/>El treball de tesi doctoral anà dirigit a aconseguír una major informació sobre: <br/><br/>1) El paper que juguen les porfirines aillades o conjuntament amb la radiació solar en el desenvol upament d' aquestes lesions esclerodermiformes de la PCT. <br/><br/>2) El paper deIs mastòcits en el desenvolupament de la fibrosi de les lesions esclerodermiformes de la pell.<br/><br/>3) Els canvis fisics del col·lagen que conforma l'estructura d'aquestes lesions.<br/><br/>Per tal d'aconseguir aquests punts es realitzaren una reIació deIs següents apartats: <br/><br/>1) La comparació de les troballes histopatològiques amb les de la ultraestructura de la pell fotoexposada de la pell fotoprotegida. <br/><br/>2) Una valoració de les densitats de mastòcits a ambdues àrees en relació amb els paràmetres clinics. <br/><br/>3) Una comparació deIs diàmetres i del nombre de fibres d'ambdues àrees amb els parametres clinics.<br/><br/>S'escolliren 11 malalts amb PCT comprovada bioquimícament i clínica, en fase de malaltia activa, no tractats especificament en el darrer mig any. Els paràmetres clínics valorats foren l'edat, el temps d'evolució i els nivels d'URO urinària.<br/>Es practicaren biòpsies de pell fotoprotegida de natja dreta i de pell fotoexposada de dors de mà dreta, no necessàriament lesions esclerodermiformes. Es processaren les peces per a estudi histopatològic i ultraestructural, practicant les tincions de PAS-D, Blau Alcià i Blau de Toluidina. El recompte de mastòcits es realitza mitjançant l'estudi de com a mínim 20 fotografies seriades de cada mostra histològica de pell exposada i de pell protegida, a 400 augments, amb l'ajut d'una reixeta de 0,2 x 2,0 mm, i cobrint una àrea total de 1 mm2. Es realitzaren valoracions qualitatives del grau de fibrosi de les mostres de la pell fotoexposada, segons: 1) La cel·lularitat no inflamatòria considerada com a cel·lularitat resident. 2) Les característiques estructurals del col.lagen valorant la densitat i la dísposició deIs feixos de les fibres de col.lagen. Per l'estudi estadístic s'aplicà el test de Wilcoxon per a dades desaparellades.<br/><br/>Les alteracions hístopatològiques que es detectaren foren semblants a les descrites per altres autors, molt més accentuades a la pell fotoexposada, essent l'elastosi només observable en aquesta zona. La densitat deIs mastòcíts era major a la pell fotoexposada que a la pell fotoprotegida, de manera estadísticament significativa.<br/><br/>Ambdues àrees les mostres amb afectació vascular tenien una mitjana de la densitat de mastòcits superior al de les mostres sense afectació vascular. El nombre de mastòcits de la pell fotoexposada augmentava en el decurs de la malaltia i amb nivells creixents d 'URO.<br/><br/>La valoracíó del nombre de mastòcits en relació amb el grau de fibrosi referida previament mostrà que les peces de la pell fotoexposada tenien recomptes de mastòcits superiors a les de la pell fotoprotegida, independentment del grau de fibrosi; i que les densitats de mastòcits era superior a les mostres clasificadse com amb fibrosi inicial i a nivell de la dermis superficial. Aquesta observació és semblant a la descrita per altres autor s (Torinuki i cols).<br/><br/>El fet de que les mostres que presentaven una fibrosi establerta tinguessin densitats de mastòcits superiors als de la pell fotoprotegida presa com a control, i que la densitat deIs mastócits augroentés en el decurs de la malaltia i amb nivells creixents d 'URO, va ser valorat coro a signe de que aquests malalts encara mantenien un procés inflamatori actiu i confirmaría l'observació clínica de que les lesions esclerodermiformes de la PCT es manifesten després de molts anys de malaltia.<br/><br/>Per al càlcul deIs diàmetres i del nombre de fibres per àrea de l'estudi ultraestructural s'utilitza la histomorfometria. Aquesta es realitza mitjançant un sistema d'anàlisi semiautomàtica sobre fotografies de les peces augmentades a 7.000 i 20.000 augments. El diàmetre mig es calculà resseguint l'estructura de com a mínim 100 fibres. El nombre de fibres per àrea es calculà en tres àrees diferents.<br/><br/>La mida deIs diàmetres de les fibres de col·lagen de la dermis dels malalts amb PCT és un fet poc comentat a la literatura. S'ha descrit la presència de fibres més primes a la pell fotoexposada deIs malalts amb pell fotoexposada dels malalts de PCT i la intercalació d'aquestes fibres entre fibres de mida normal, en un patró anomenat bimodal. Aquestes descripcions són semblants a les referides a l'esclerodèrmia i a l'heliodermatitis crònica. Se sap que en certes malalties inmunològiques metabóliques on s'observa una esclerosi clínica tals com l'esclerodèrmia i la Diabetis mellitus, respectivament, existeix una acceleració en el cicle metabòlic del col·lagen, amb una maduració del col.lagen de petita mida amb enllaços reductibles format de nou, cap a un col.lagen més estable, de fibres més gruixudes, amb enllaços irreductibles.<br/><br/>En el nostre estudi els diàmetres de les fibres de pell fotoexposada eren menors que els de la pell fotoprotegida, amb una diferència estadísticament significativa. La comparació amb els paràmetres cIínics demostrava que les fibres d'ambdues àrees es feien més gruixudes en el decurs de la malaltia, i que a la pell fotoexposada les fibres es feien més gruixudes amb nivells creixents d'URO i amb nivells creixents de mastòcits.<br/><br/>L'altre parametre estudiat va ser el recompte del nombre de fibres per àrea. Un augment en el nombre de fibres indicaria una fibril·logènesi activa. En el nostre estudi s'observà que el nombre de fibres de la pell fotoexposada era major que el de la peIl fotoprotegida. La relació deIs valors amb els paràmetres clinics s'observà que el nombre de fibres disminuia a ambdues zones en augmentar la URO, i a la pell fotoexposada en el decurs de la malaltia i amb densitat de mastòcits creixents, al revès del que succeïa a la pell fotoprotegida.<br/><br/>Els nostres resultats confirmen l'mportància deIs mastócits en la reacció fototòxica i les alteracions histològiques que es troben a la PCT i indiquen que la URO contribueix ailladament o conjuntament amb els mastòcits a que es produeixi una major síntesi de col·lagen, amb una maduracíó més ràpida del col·lagen format de nou, fet que explicaría la presència de les lesions esclerodermiformes en els malalts amb pell de llarga evolució.
publishDate 1993
dc.date.none.fl_str_mv 1993
2011
2011
2011
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://www.tdx.cat/TDX-0208111-121401
http://hdl.handle.net/10803/2336
url http://www.tdx.cat/TDX-0208111-121401
http://hdl.handle.net/10803/2336
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869402477227409408
spelling Fibril·logènesi de la "Porfíria cutanea tarda"Alsina i Gibert, M. MercèPorfiriaCiències de la Salut616La porfíria cutanea tarda (PCT) és una malaltia metabólica hereditaria deguda a un defecte de l'enzím uroporfirinogen-descarboxilasa. La disminució o alteració d'aquest enzim provoca un acúmul d'un metabólit intermediari, l'uroporfirinogen, que en oxidar-se es transforma en uroporfirina (URO). El diagnóstic de la malaltia es basa en la detecció de nivells elevats de la URO a l'orina i d'altres metabólits a la femta. La uroporfirina té una capacitat fotosensibilitzant ben reconeguda, la qual és la causant de la major part de la simptomatologia dermatològíca que presenten els malalts amb porfíria. Es dóna preferentment en el sexe masculí en la 4ta. i 6ena. dècades de la vida, en forma de bullosi, erosions i fragilitat cutania a les zones exposades al sol. En cronificar-se el 20-30% dels malalts poden desenvolupar lesions esclerodermiformes. L'anatomia patológica de la pell fotoexposada deis malalts amb PCT és semblant a la que s'observa en el fotoenvelliment. Les lesions esclerodermiformes mostren atrofia epidèrmica, augment de la melanina de la capa basal, una banda subepidèrmica de teixit de connectiu dens i homogeni i una dermis engruixida fibròtica, indistingible de la veritable esclerodermia. Se sap que els mastocits juguen un paper important a la patogènesi de diversos procesos fibròtics i es creu que també podrien ser la causant de les lesions esclerodermiformes de la PCT. A més s'ha comprovat que la URO per ella mateixa té un efecte no fotodepenent que també estimula la sintesi de col·lagen.<br/><br/>El treball de tesi doctoral anà dirigit a aconseguír una major informació sobre: <br/><br/>1) El paper que juguen les porfirines aillades o conjuntament amb la radiació solar en el desenvol upament d' aquestes lesions esclerodermiformes de la PCT. <br/><br/>2) El paper deIs mastòcits en el desenvolupament de la fibrosi de les lesions esclerodermiformes de la pell.<br/><br/>3) Els canvis fisics del col·lagen que conforma l'estructura d'aquestes lesions.<br/><br/>Per tal d'aconseguir aquests punts es realitzaren una reIació deIs següents apartats: <br/><br/>1) La comparació de les troballes histopatològiques amb les de la ultraestructura de la pell fotoexposada de la pell fotoprotegida. <br/><br/>2) Una valoració de les densitats de mastòcits a ambdues àrees en relació amb els paràmetres clinics. <br/><br/>3) Una comparació deIs diàmetres i del nombre de fibres d'ambdues àrees amb els parametres clinics.<br/><br/>S'escolliren 11 malalts amb PCT comprovada bioquimícament i clínica, en fase de malaltia activa, no tractats especificament en el darrer mig any. Els paràmetres clínics valorats foren l'edat, el temps d'evolució i els nivels d'URO urinària.<br/>Es practicaren biòpsies de pell fotoprotegida de natja dreta i de pell fotoexposada de dors de mà dreta, no necessàriament lesions esclerodermiformes. Es processaren les peces per a estudi histopatològic i ultraestructural, practicant les tincions de PAS-D, Blau Alcià i Blau de Toluidina. El recompte de mastòcits es realitza mitjançant l'estudi de com a mínim 20 fotografies seriades de cada mostra histològica de pell exposada i de pell protegida, a 400 augments, amb l'ajut d'una reixeta de 0,2 x 2,0 mm, i cobrint una àrea total de 1 mm2. Es realitzaren valoracions qualitatives del grau de fibrosi de les mostres de la pell fotoexposada, segons: 1) La cel·lularitat no inflamatòria considerada com a cel·lularitat resident. 2) Les característiques estructurals del col.lagen valorant la densitat i la dísposició deIs feixos de les fibres de col.lagen. Per l'estudi estadístic s'aplicà el test de Wilcoxon per a dades desaparellades.<br/><br/>Les alteracions hístopatològiques que es detectaren foren semblants a les descrites per altres autors, molt més accentuades a la pell fotoexposada, essent l'elastosi només observable en aquesta zona. La densitat deIs mastòcíts era major a la pell fotoexposada que a la pell fotoprotegida, de manera estadísticament significativa.<br/><br/>Ambdues àrees les mostres amb afectació vascular tenien una mitjana de la densitat de mastòcits superior al de les mostres sense afectació vascular. El nombre de mastòcits de la pell fotoexposada augmentava en el decurs de la malaltia i amb nivells creixents d 'URO.<br/><br/>La valoracíó del nombre de mastòcits en relació amb el grau de fibrosi referida previament mostrà que les peces de la pell fotoexposada tenien recomptes de mastòcits superiors a les de la pell fotoprotegida, independentment del grau de fibrosi; i que les densitats de mastòcits era superior a les mostres clasificadse com amb fibrosi inicial i a nivell de la dermis superficial. Aquesta observació és semblant a la descrita per altres autor s (Torinuki i cols).<br/><br/>El fet de que les mostres que presentaven una fibrosi establerta tinguessin densitats de mastòcits superiors als de la pell fotoprotegida presa com a control, i que la densitat deIs mastócits augroentés en el decurs de la malaltia i amb nivells creixents d 'URO, va ser valorat coro a signe de que aquests malalts encara mantenien un procés inflamatori actiu i confirmaría l'observació clínica de que les lesions esclerodermiformes de la PCT es manifesten després de molts anys de malaltia.<br/><br/>Per al càlcul deIs diàmetres i del nombre de fibres per àrea de l'estudi ultraestructural s'utilitza la histomorfometria. Aquesta es realitza mitjançant un sistema d'anàlisi semiautomàtica sobre fotografies de les peces augmentades a 7.000 i 20.000 augments. El diàmetre mig es calculà resseguint l'estructura de com a mínim 100 fibres. El nombre de fibres per àrea es calculà en tres àrees diferents.<br/><br/>La mida deIs diàmetres de les fibres de col·lagen de la dermis dels malalts amb PCT és un fet poc comentat a la literatura. S'ha descrit la presència de fibres més primes a la pell fotoexposada deIs malalts amb pell fotoexposada dels malalts de PCT i la intercalació d'aquestes fibres entre fibres de mida normal, en un patró anomenat bimodal. Aquestes descripcions són semblants a les referides a l'esclerodèrmia i a l'heliodermatitis crònica. Se sap que en certes malalties inmunològiques metabóliques on s'observa una esclerosi clínica tals com l'esclerodèrmia i la Diabetis mellitus, respectivament, existeix una acceleració en el cicle metabòlic del col·lagen, amb una maduració del col.lagen de petita mida amb enllaços reductibles format de nou, cap a un col.lagen més estable, de fibres més gruixudes, amb enllaços irreductibles.<br/><br/>En el nostre estudi els diàmetres de les fibres de pell fotoexposada eren menors que els de la pell fotoprotegida, amb una diferència estadísticament significativa. La comparació amb els paràmetres cIínics demostrava que les fibres d'ambdues àrees es feien més gruixudes en el decurs de la malaltia, i que a la pell fotoexposada les fibres es feien més gruixudes amb nivells creixents d'URO i amb nivells creixents de mastòcits.<br/><br/>L'altre parametre estudiat va ser el recompte del nombre de fibres per àrea. Un augment en el nombre de fibres indicaria una fibril·logènesi activa. En el nostre estudi s'observà que el nombre de fibres de la pell fotoexposada era major que el de la peIl fotoprotegida. La relació deIs valors amb els paràmetres clinics s'observà que el nombre de fibres disminuia a ambdues zones en augmentar la URO, i a la pell fotoexposada en el decurs de la malaltia i amb densitat de mastòcits creixents, al revès del que succeïa a la pell fotoprotegida.<br/><br/>Els nostres resultats confirmen l'mportància deIs mastócits en la reacció fototòxica i les alteracions histològiques que es troben a la PCT i indiquen que la URO contribueix ailladament o conjuntament amb els mastòcits a que es produeixi una major síntesi de col·lagen, amb una maduracíó més ràpida del col·lagen format de nou, fet que explicaría la presència de les lesions esclerodermiformes en els malalts amb pell de llarga evolució."Porphyria cutanea tarda" is an inherited metabolic disease that provokes sclerodermoid lesions in long standing patients, probably due to uroporphyrin deposited into the patients' dermis. The pathology study of photo-exposed and photo-protected skin samples of 11 patients demonstrated that a statistically increased in mast cells density and vessel changes exist in photo-exposed area compared to photo-protected one. Indeed, some pathologic changes were al so observed in photo-protected skin.<br/><br/>Histomorphometry done on ultrastructural samples of both areas, confirmed a statistically diminution of diameter of collagen fibres, together with an increase of the number of collagen fibres, on photo-exposed skin when compared to photo-protected one. However, collagen fibres tended to enlarge with disease evolution, increasing numbers of mast cells and uroporphyrin levels.<br/><br/>Our results seem indicated that pathologic and ultrastructural changes of photo-exposed areas of this type of patients can be partially caused by photo-aging, although uroporpyrin alone or together with mast cells can contributed to an accelerated maturation of collagen fibres.Universitat de BarcelonaMascaró Ballester, José MaríaUniversitat de Barcelona. Departament de Medicina2011201119932011info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfapplication/pdfhttp://www.tdx.cat/TDX-0208111-121401http://hdl.handle.net/10803/2336TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/23362026-06-14T12:46:07Z
score 15,301603

Registros relacionados