La reformulació com a estrategia de gestió de l'humor a l'aula
[cat] Aprendre, segons el DIEC2, és adquirir coneixement i, coneixement, segons el diccionari filosòfic d’André Comte-Sponville, implica una certa relació d’adequació entre el subjecte i l’objecte, entre la ment i el món. Aquesta “adequació” és susceptible de veure’s afectada per l’humor, en la seva...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/64506 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/64506 http://hdl.handle.net/10803/287220 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Humorisme Wit and humor |
| Sumario: | [cat] Aprendre, segons el DIEC2, és adquirir coneixement i, coneixement, segons el diccionari filosòfic d’André Comte-Sponville, implica una certa relació d’adequació entre el subjecte i l’objecte, entre la ment i el món. Aquesta “adequació” és susceptible de veure’s afectada per l’humor, en la seva vessant comunicativa que emana de la capacitat d’establir lligams amb els altres ja que cadascú es constitueix a partir de la relació que té amb els altres. Així doncs, en aquest treball, proposo endinsar-nos en el coneixement de dos mecanismes interrelacionats a l’hora d’abordar la construcció de l’espai intersubjectiu, la reformulació i l’humor, mitjançant l’anàlisi de diverses seqüències orals en què la paraula es viu com una interacció per tal de produir diferents efectes (lingüístics, relacionals i cognitius) dins un microcosmos accional específic: la comicitat. Les meves observacions convergeixen en el fet que els alumnes mouen segons els seus interessos el discurs produït a l’aula cap al món de la diversió, cap al regne de la disbauxa i que a banda, són capaços de crear mitjançant la repetició humorística esdeveniments en una varietat de marcs de participació. A partir d’això es pot deduir que la reformulació humorística sensibilitza els alumnes vers aspectes pragmàtics i formals de l’ús de la llengua, i per tant, els permet millorar la seva competència lingüística i el seu coneixement de les normes socials. En aquest darrer punt i en el fet que actualment no tinc notícia, si més no a Catalunya, de cap altre treball etnogràfic sobre la gestió de l’humor per part dels alumnes en el procés d’aprenentatge, rau l’interès de la meva recerca. |
|---|