Validation of a predictive algorithm for peripheral refraction based on axial length, subjective refraction and keratometry
OBJECTIU: Avaluar un algorisme que prediu l’equivalent esféric refractiu (M) en ubicacions centrals i perifèriques de la retina mitjançant la longitud axial, la refracció subjectiva i la queratometria. MÈTODES: Es van recollir dades clíniques de 38 infants (edat mitjana 13,18 ± 2,29 anys), incloent...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/441786 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/441786 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Myopia Eye--Accomodation and refraction myopia peripheral refraction axial length keratometry algorithm myopia control Miopia Ulls--Acomodació i refracció Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió::Optometria::Acomodació i refracció |
| Sumario: | OBJECTIU: Avaluar un algorisme que prediu l’equivalent esféric refractiu (M) en ubicacions centrals i perifèriques de la retina mitjançant la longitud axial, la refracció subjectiva i la queratometria. MÈTODES: Es van recollir dades clíniques de 38 infants (edat mitjana 13,18 ± 2,29 anys), incloent longitud axial, queratometria, refracció subjectiva i refracció objectiva perifèrica en dotze excentricitats retinals (de 30° nasals a 30° temporals) i també a la retina central. Els valors de M previstos per l’algorisme es van comparar amb els mesurats clínicament mitjançant un autorefractòmetre de camp obert. L’anàlisi estadística va incloure la prova de rangs amb signe de Wilcoxon i el mètode TOST per a mostres aparellades, amb un marge d’equivalència clínica de ±0,50 diòptries. RESULTATS: No es van observar diferències significatives (p > 0,05) entre els valors previstos i els mesurats en cap de les excentricitats ni en la refracció central. Les proves d’equivalència van confirmar l’acord a la majoria de punts retinals, amb tots els intervals de confiança dins del marge de ±0,50 D i valors de p < 0,005. Això indica que les prediccions són fiables i clínicament equivalents a les mesures reals en tota la retina. CONCLUSIÓ: L’algorisme va mostrar una bona capacitat predictiva per estimar la refracció central i perifèrica a partir de paràmetres biomètrics estàndard. Els resultats donen suport a la seva aplicació clínica, especialment per al seguiment de la miopia i l’anàlisi del desenfocament perifèric. Cal validar-lo en poblacions més diverses per confirmar-ne la universalitat. PARAULES CLAU: miopia; refracció perifèrica; longitud axial; queratometria; algorisme; control de la miopia |
|---|