Noves evidències arqueològiques de la presència militar romana al NE de la Hispània Citerior en època tardorepublicana: les torres de Puig d’Àlia, Tentellatge 1 i el fortí d’Olèrdola

A partir d’un estudi de les turres tardorepublicanes com a espais militars documentades arqueològicament sobre el territori de l’actual Catalunya, el treball se centra en dues torres isolades (Puig d’Àlia i Tentellatge 1) i un fortí amb torres que inclou una torre exempta (Olèrdola). Els tres jacime...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Molist, Núria, Principal, Jordi, Padrós Gómez, Carles
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2072/532419
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/2072/532419
https://doi.org/10.5565/rev/tda.139
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Puig d'Alià (Amer, Catalunya : Jaciment arqueològic)
Amer (Catalunya) -- Arqueologia romana
Arqueologia militar
90
Descripción
Sumario:A partir d’un estudi de les turres tardorepublicanes com a espais militars documentades arqueològicament sobre el territori de l’actual Catalunya, el treball se centra en dues torres isolades (Puig d’Àlia i Tentellatge 1) i un fortí amb torres que inclou una torre exempta (Olèrdola). Els tres jaciments han estat excavats en els darrers anys amb l’objectiu posat en la identificació morfològica, la modulació i la datació a partir de la caracterització del material arqueològic associat. Estratègicament ubicades, les torres esdevingueren essencials en el control de vies i en l’organització del territori a partir de mitjan segle II a.n.e., amb una cronologia que encara és objecte de debat. En època medieval, varen tenir un paper clau en l’expansió dels comtats catalans, i tornaren a ser estratègiques mil anys més tard i després d’un llarg període d’abandonament. Finalment, es constata com la reutilització de les construccions i l’espoli dels carreus dificulten l’estudi d’aquests elements de presència destacada en el paisatge.