Nanogeles para aplicaciones oculares

L’evolució en els materials de lents de contacte ha provocat que el número d’usuaris augmenti notablement. Tot i que les lents toves d’hidrogel de silicona han suposat un abans i un després per al confort, la hidratació i la transmissibilitat a l’oxigen, és cert que hi han certes complicacions com l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: De Heras Belmonte, Carla
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:español
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/382040
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/382040
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Nanoparticles
Silicones
Contact lenses
Nanopartícules
Lents de contacte
Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió::Contactologia
Descripción
Sumario:L’evolució en els materials de lents de contacte ha provocat que el número d’usuaris augmenti notablement. Tot i que les lents toves d’hidrogel de silicona han suposat un abans i un després per al confort, la hidratació i la transmissibilitat a l’oxigen, és cert que hi han certes complicacions com les infeccions bacterianes que continuen presents. Tradicionalment, les infeccions bacterianes s’han tractat amb medicació antibiòtica, però el seu ús excessiu ha generat resistències. L’estratègia per minimitzar aquestes infeccions ha estat recobrir lents de contacte amb un complex format per cobalt (Co), que proporciona propietats antimicrobianes, i àcid hialurònic (AH), per disminuir la toxicitat, retenir la humitat a la seva matriu, i modificat amb l’àcid adípic dihidrazida per a permetre la coordinació amb el cobalt. Aquest complexe AH-ADH Co s’ha dipositat sobre lents de contacte de hidrogel de silicona mitjançant la sonicació. S’ha comprovat que el recobriment no afecte a les propietats òptiques de la lentilla com el poder diòptric i la transmitància, que redueix l’adhesió de proteïnes al voltant del 50 %, l’adhesió de bacteris en més del 99% i no compromet la viabilitat cel·lular en fibroblasts humans. Com a contrapartida, la hidrofília s’ha vist lleugerament reduïda tot i que s’ha demostrat que el recobriment de nanogel fa retenir la hidratació durant un temps més prolongat.