Dinàmica del paisatge als pirineus al llarg dels últims 10.300 anys
En aquesta tesi presento els resultats dels estudis multivariant realitzats en dos registres sedimentaris extrets de dues torberes d’alta muntanya del Pirineu català. La primera és la torbera dels Clots de Rialba, situada a 2093 m d’altitud, a la vora del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP), al mun...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693180 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/693180 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Holocè Holocene Holoceno Palinologia Palynology Palinología Incendis Fires Incendios Ciències Experimentals 58 |
| Resumo: | En aquesta tesi presento els resultats dels estudis multivariant realitzats en dos registres sedimentaris extrets de dues torberes d’alta muntanya del Pirineu català. La primera és la torbera dels Clots de Rialba, situada a 2093 m d’altitud, a la vora del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP), al municipi de l’Alt Àneu, Pallars Sobirà, Lleida, i que cobreix aproximadament els últims 3,5 ka cal BP. El segon testimoni correspon a la torbera de l’Estany de la Bassa, situada a 2174 m d’altitud, a l’interior del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM), al municipi d’Espot, Pallars Sobirà, Lleida, i que abasta els últims c. 10,3 ka cal BP. Dels dos testimonis recuperats mecànicament, s’ha analitzat el contingut de matèria orgànica, el pol·len, els palinomorfs no pol·línics (algues, fongs i protozous) i els carbons sedimentaris de diàmetre superior a 150 μm. En els Clots de Rialba, els espectres palinològics han revelat un predomini de la pineda, una màxima extensió d’Abies alba cap al c. 3,5 ka cal BP al final de l’Edat del Bronze i una extensió màxima de Fagus sylvatica entre c. 3,3 i 2,8 ka cal BP. Altres taxons com cereals, plantes herbàcies, plantes aquàtiques i fongs copròfils també s’han discutit per identificar la pressió humana i els impulsos climàtics. A més, l’estudi dels macrocarbons sedimentaris revela els principals episodis d’incendis forestals i les seves recurrències, alguns d’ells vinculats a activitats antropogèniques i/o variacions climàtiques. Aquestes activitats humanes inclourien l’ús d’incendis forestals en la desforestació per obrir i mantenir pastures i espais dedicats a l’agricultura de cereals i l’aparició de certs taxons vinculats o introduïts per les comunitats humanes. A l’Estany de la Bassa els resultats han mostrat una forta expansió d’avellaners i bedolls a l’inici de la seqüència, entre c. 11,3 i 8 ka cal BP, en línia amb altres registres paleoecològics del centre i sud d’Europa. Els macrocarbons sedimentaris mostren episodis recurrents d’incendis naturals deguts a la gran biomassa forestal present i a factors climàtics afavoridors. Cal destacar la primerenca aparició esporàdica de pol·len d’Abies alba al registre fa c. 8,57 ka cal BP, i ja continuadament a partir de 8 ka cal BP. una datació que contrasta amb altres registres. També apareix puntualment Fagus sylvatica a partir de c. 7,7 ka cal BP tot i que el senyal no serà estable fins al c. 5,8 ka cal BP. Pel que fa al senyal de cereals, el primer registre apareix fa c. 7,7 ka cal BP, i de forma permanent a partir de c. 6,9 ka cal BP, sent també una datació primerenca en comparació amb altres registres regionals. A partir de c. 5,5 ka cal BP, el llac progressa cap a una torbera, segons indiquen els nivells elevats de ciperàcies i de matèria orgànica trobats al sediment. Mentre que el Neolític mostra nivells relativament baixos de pressió antròpica, l’Edat del Bronze eleva alguns d’aquests indicadors, tot i que, paradoxalment, no es detecta evidència arqueològica al PNAESM al llarg de 2 mil·lennis (entre c. 4,4 i 2,3 ka cal BP). Després d’una gestió forestal d’època romana, a on es practiquen diverses activitats com tala, agricultura, ramaderia, caça i extracció de metalls, hi ha indicis d’intensificació antròpica tardoromana però especialment baix medieval i d’època moderna, que és quan es registren les majors caigudes de coberta forestal i d’explosió de poàcies, fongs copròfils i tàxons ruderals. Finalment s’assisteix a una certa recuperació forestal durant la segona meitat del segle XX CE, gràcies a la disminució i l’abandonament progressiu de les activitats agropecuàries a l’alta muntanya i a les figures de protecció ambientals establertes per les administracions. |
|---|