UrBANALització
La tesi doctoral planteja una anàlisi i una avaluació territorial del creixement de l'habitatge unifamiliar a la província de Barcelona durant un període de 17 anys, tot diferenciant els llindars d'especialització del paisatge residencial a partir de la localització d'habitatges aïlla...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2006 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalão |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:36574 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/36574 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Habitatges Urbanització |
| Resumo: | La tesi doctoral planteja una anàlisi i una avaluació territorial del creixement de l'habitatge unifamiliar a la província de Barcelona durant un període de 17 anys, tot diferenciant els llindars d'especialització del paisatge residencial a partir de la localització d'habitatges aïllats i adossats a diferents municipis. La tesi demostra que, tot i que el fenomen de l'habitatge unifamiliar no és nou a la regió de Barcelona, des de finals dels anys vuitanta adquireix una dimensió nova en funció de l'escala territorial i el volum de les produccions, d'una banda, i en tant en quant es tracta en una gran part d'habitatge principal i no secundari, d'una altra. La tesi para una especial atenció a detectar quins municipis s'han especialitzat més en aquest tipus d'habitatge i diferencia entre els llocs que bàsicament han produït habitatge aïllat o adossat de forma clara; els llocs que han combinat aquestes dues tipologies d'habitatge unifamiliar; i els llocs que han produït simultàniament habitatge adossat i habitatge en bloc, dues tipologies gens incompatibles als municipis de major grandària. La tesi demostra igualment que s'ha esdevingut una substitució dels territoris que han acollit aquests creixements residencials que han passat de ser municipis metropolitans més propers a la ciutat central a ser ciutats mitjanes i viles de segona i tercera corona metropolitanes, tot configurant un model territorial fortament orientat vers la dispersió. Finalment, la tesi planteja que el desenvolupament de la urbanització dispersa a la regió de Barcelona no s'ha d'explicar només com el resultat de la 'fugida' de la ciutat de famílies amb recursos que volen viure més a prop de la natura en cases unifamiliars. Al costat d'aquest grup de població, hi hauria tot un gruix de famílies que podrien, i en molts casos voldrien, viure en zones urbanes compactes però que, a causa del diferencial de preus de l'habitatge entre ciutats metropolitanes, acaben finalment accedint a l'habitatge adossat de grandària petita en zones més llunyanes. D'aquesta manera, la tesi planteja com les causes de la suburbanització accelerada no són únicament de tipus cultural i vinculades a la percepció de l'habitat sinó que tenen molt a veure amb el funcionament dels mercats de compra i els llindars d'accessibilitat de les famílies als parcs d'habitatge metropolitans. La tesi proposa com a conclusió una avaluació d'aquest creixement com molt insostenible no només en termes ambientals i urbanístics sinó també culturals en tant en quant significa l'aparició d'un territori residencial en absolut caracteritzat per la complexitat i la diversitat característiques de la imatge de ciutat mediterrània. |
|---|