Noves estratègies en la prevenció de la lesió hepàtica per isquèmia reperfusió = New strategies in the prevention of liver ischemia reperfusion injury
Avui en dia, la única solució per a pacients que es troben en una situació de fase terminal de malaltia hepàtica o en una lesió hepàtica aguda es el transplantament. La demanda d’òrgans per a aquesta finalitat supera àmpliament la oferta disponible. Dintre d’aquest context, l’optimització de totes l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/664647 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/664647 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Malalties del fetge Enfermedades del hígado Liver diseases Isquèmia Isquemia Ischemia Reperfusió (Fisiologia) Reperfusión (Fisiología) Reperfusion (Physiology) Ciències de la Salut 616.4 |
| Sumario: | Avui en dia, la única solució per a pacients que es troben en una situació de fase terminal de malaltia hepàtica o en una lesió hepàtica aguda es el transplantament. La demanda d’òrgans per a aquesta finalitat supera àmpliament la oferta disponible. Dintre d’aquest context, l’optimització de totes les etapes que engloba el procés de transplantament és indispensable. En el nostre cas ens centrem en tres conceptes d’aquest procés. Una de les principals causes per les quals un transplantament de fetge no tingui èxit es degut a les complicacions derivades de la lesió per isquèmia-reperfusió. La lesió per isquèmia-reperfusió (IRI) es un fenomen complex i multifactorial que comença per la restricció total o parcial de reg sanguini a l’òrgan (isquèmia) i per la seva reinstauració després de un temps més o menys perllongat (reperfusió). Com a conseqüència d’aquesta privació de reg sanguini, l’òrgan sofreix una sèrie de reaccions i canvis metabòlics que afectaran a la seva viabilitat funcional. Per tant, la comprensió de la IRI ens pot donar eines per pal·liar els seus efectes. Per altra banda, donada la desequilibrada ràtio oferta-demanda d’òrgans, es imprescindible incrementar el pool d’òrgans disponibles. Actualment i com a conseqüència de l’estil de vida occidental, molts dels possibles òrgans donants son descartats per la presència de greix infiltrat, és a dir, esteatosis. La comprensió i millora de les condicions d’aquests òrgans obre una porta a la seva utilització i a incrementar el pool de donants, amb la derivada d’incrementar el nombre de vides salvades. Un dels altres aspectes claus en el transplantament és la preservació de l’òrgan prèvia a dit transplantament. En aquest context, la millora de les solucions de preservació és un factor vital per a incrementar la viabilitat dels òrgans i per tant tenir un major nombre d’ells disponible amb major funcionalitat. Es per això que la tesis titulada “Noves estratègies en la prevenció de la lesió hepàtica per isquèmia reperfusió” empra els conceptes IRI, fetges esteatòtics i solucions de preservació com a eixos fonamentals en els seus estudis per a la millora de la qualitat i quantitat en els transplantaments hepàtics. |
|---|