Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975
Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat 'segon franquisme', i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/113328 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/113328 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Biblioteques públiques Franquisme Barcelona (Catalunya) Public libraries Francoism Barcelona (Catalonia) |
| Sumario: | Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat 'segon franquisme', i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil |
|---|