Interès paleontològic dels jaciments càrstics de les Gimnèsies i les Pitiüses

[cat] El coneixement sobre les faunes vertebrades del Pliocè i Pleistocè de les Gimnèsies i de les Pitiüses prové principalment de l’estudi de materials fòssils obtinguts en dipòsits càrstics. El seu registre fossilífer cobreix el Pliocè i el Pleistocè, un espectre temporal de deve...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Sondaar, P. Y., McMinn, Miguel, Seguí, Bartomeu, Alcover, Josep Antoni
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:1995
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:endins:Endins_1995v20p155
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/endins/index/assoc/Endins_1/995v20p1/55.dir/Endins_1995v20p155.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/endins/document/Endins_1995v20p155
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Biology
Geology
Descripción
Sumario:[cat] El coneixement sobre les faunes vertebrades del Pliocè i Pleistocè de les Gimnèsies i de les Pitiüses prové principalment de l’estudi de materials fòssils obtinguts en dipòsits càrstics. El seu registre fossilífer cobreix el Pliocè i el Pleistocè, un espectre temporal de devers 5,5 milions d'anys. Myotragus, un bòvid endèmic de les Gimnèsies, l’únic mamífer de talla mitjana d'aquestes illes, és una espècie-clau per a la interpretació dels processos evolutius. L'estudi del seu registre fossilífer documenta que la discussió entre puntuacionisme i gradualisme és artefactual. El registre fossilífer de les Pitiüses és menys complet per al Pliocè i Pleistocè inferior. Però les faunes fòssils del Pleistocè superior de les Pitiüses estan molt ben documentades i constitueixen l’anomalia faunística més gran de totes les illes mediterrànies. Aquesta anomalia demostra que hi va esdevenir una catàstrofe natural, la qual va causar l’extinció de tots els vertebrats terrestres llevat d'una espècie de sargantana Lacertidae, i de devers 314 parts dels gasteròpodes terrestres. Posteriorment en aquest esdeveniment les illes Pitiüses no foren recolonitzades per altres vertebrats terrestres, llevat de per ocells i rates pinyades. Probablement I'actual sistema de corrents marines que actualment es troba entre les Pitiüses i la Península Iberica ja existia en el passat, i degué evitar la dispersió ultramarina de vertebrats terrestres.