Oligarquía, municipio y corona en la Lleida de los Austrias
La present investigació deu el seu origen a l'interès per comprendre millor la configuració i funcionament de les societats humanes. Aquesta curiositat intel·lectual és la que ens ha guiat i la que ha permès superar cada un dels obstacles que hem trobat en aquest llarg camí recorregut. Volíem a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1995 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/8196 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0425101-162442 http://hdl.handle.net/10803/8196 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | oligarquia Lleida història S. XVI-XVII Ciències humanes i socials 94 |
| Sumario: | La present investigació deu el seu origen a l'interès per comprendre millor la configuració i funcionament de les societats humanes. Aquesta curiositat intel·lectual és la que ens ha guiat i la que ha permès superar cada un dels obstacles que hem trobat en aquest llarg camí recorregut. Volíem aportar el nostre òbol al coneixement de la naturalesa humana en societat i aspiràvem que el nostre treball fora socialment útil, convençuts que aquesta era l'única raó per la que valia la pena els esforços que aquesta investigació ha representat.<br/>Per a això hem partit del bagatge i la preparació adquirida com historiadors i intentant aportar un enfocament més als múltiples possibles que amb aquest mateix propòsit poden sortir de l'univers de les ciències socials. Com historiadors, el nostre laboratori és el passat i, com historiadors socials que vam aspirar a ésser, el nostre primordial interès és l'estudi de l'ésser humà immers en el seu grup social, encardinat en una determinada estructura social, econòmica i cultural de la que és protagonista al mateix temps que subjecto condicionat. Així, individu i grup, per un costat, i grup i context social, per un altre, són el reflex de mútues interrelacions que la història social deu tenir com objectiu prioritari. I en aquest joc d'interaccions ens sembla evident que els grups governants deuen ser estudiats amb deteniment i una certa preferència.<br/>Hi ha diverses raons per a la nostra opció investigadora entorn de les elits de poder com punt d'interès prioritari. D'una banda, per la seva majoritària pertinença als grups dominants que, fet i fet, resulten més explicatius que altres sectors socials. Són ells els que implanten i sostenen el sistema polític-econòmic que en bona part articula l'estructura social. Són ells els que en certa mesura organitzen i dirigeixen la vida dels altres, i fins i tot els que transmeten patrons culturals i ideològics que es converteixen en hegemònics. Són ells punt de referència per als altres grups socials. Les més de les vegades envejats, moltes d'elles imitats i en algunes ocasions injuriats i convertits en objecte de les ires. En cap cas passen desapercebuts. En cap cas provoquen indiferència. En bona mesura, i més en l'àmbit del nostre estudi específic, serveixen de reflex més o menys nítid -encara que no sempre directe- de la societat que governen. Per altra banda ens interessava que, a més d'integrar-se en les classes dominants, aquesta elit estudiada disposés d'alguna autoritat. Motivacions personals ens induïen a això. El nostre especial interès per la política actual així com la nostra participació en humils òrgans de decisió ens ha dut a interrogar-nos sobre el poder i els mecanismes sobre els que s'asseu. Ens ha dut també a preguntar-nos sobre aspectes relatius a la seva naturalesa, a la seva incidència en la vida quotidiana i al dispar influx que exerceix sobre les persones. Tot això ha influenciat de forma principal en l'elecció del nostre camp d'estudi. Ambdues raons, historiogràfiques i polítiques, encaminaven el nostre interès cap a les gents que regiria una institució, preferentment política. I en l'àmbit geogràfic escollit, la que més s'adequava a aquests requisits era l'administració municipal. |
|---|