El pluralisme en l'Església catòlica. Una comparació entre moviments laics
La diversitat dins l'Església catòlica no és un fenomen exclusivament recent. A l'Edat Mitjana, els ordes religiosos ja van crear diferents models de religiositat catòlica, a partir d'estructures semi-autònomes, plenament integrades i legitimades per la institució (Finke i Wittberg, 2...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:251578 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/251578 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pluralisme religiós Pluralismo religioso Religious pluralism Església catòlica Iglesia católica Catholic church Moviments laics Movimientos laicos Lay movements Ciències Socials |
| Sumario: | La diversitat dins l'Església catòlica no és un fenomen exclusivament recent. A l'Edat Mitjana, els ordes religiosos ja van crear diferents models de religiositat catòlica, a partir d'estructures semi-autònomes, plenament integrades i legitimades per la institució (Finke i Wittberg, 2000). A la Modernitat, van sorgir sectors i organitzacions que defensaven ideologies divergents, adoptant orientacions o bé conservadores, o bé liberals (Poulat, 1986). Actualment, la diversitat dins l'Església es reflecteix en els moviments laics. Aquestes associacions apareixen a principis del segle XX i experimenten un apogeu a partir del Concili Vaticà II (1962-1965), atès que s'atorga un nou lloc al laic dins la institució i se'l dota d'un rol més actiu. Avui dia existeixen al voltant de cent moviments laics al món, amb objectius dispars entre si (Faggioli, 2008, 2017). Aquesta tesi doctoral pren com a punt de partida aquesta diversitat interna del catolicisme i se centra en l'anàlisi dels moviments laics. Recerques anteriors (Diotallevi, 2002; Palmisano i Bonazzi, 2010) han identificat una doble estructura en l'Església catòlica: una, configurada per una lògica burocràtica, que correspondria a l'estructura formal de poder; una altra, que es regeix per una lògica més innovadora i carismàtica, que estaria conformada per les organitzacions catòliques. Els moviments laics es trobarien en aquest darrer tipus d'estructura. Atesa la varietat de models de religiositat catòlica disponibles actualment, és pertinent parlar de l'existència d'un mercat de moviments laics (Diotallevi, 2002). L'objectiu d'aquesta recerca és, precisament, analitzar l'oferta d'aquest mercat, aplicant el model de dimensions religioses de Glock y Stark (1965) a dos casos: el Moviment de Cursets de Cristiandat i la Comunitat de Sant'Egidio. Els resultats mostren que els dos moviments reprodueixen els mateixos continguts que la institució en les dimensions ideològica, ritual i intel·lectual. En canvi, difereixen en les dimensions experiencial i conseqüencial. Així, el Moviment de Cursets de Cristiandat es focalitza en la primera, oferint als seus membres la possibilitat de regular la seva religiositat a partir de l'experiència compartida de l'amor de Déu; mentre que la Comunitat de Sant'Egidio es focalitza en la segona dimensió, oferint als seus membres regular la seva religiositat a través d'actes solidaris amb poblacions en risc d'exclusió social. L'aplicació d'aquest model d'anàlisi posa de manifest que els moviments laics són una via d'acomodació de l'Església catòlica a la tardomodernitat, que permet flexibilitzar l'oferta religiosa, tot mantenint la tradició. Així, el model permet identificar les dimensions en què es reprodueix la tradició i les dimensions en què els moviments construeixen una diversitat d'opcions, entre les quals els catòlics poden escollir com regular la seva religiositat segons les seves preferències. D'aquesta manera, els moviments laics són un reflex del fenomen de la privatització i la individualització de la religió (Berger, 1980; Estruch, 2015; Hervieu-Léger, 1999; Luckmann, 1973). |
|---|