Ferran II i la Generalitat de Catalunya (1479-1494)
Aquesta tesi tracta sobre les relacions entre el rei Ferran II i la Diputació del General del Principat de Catalunya en els primers anys del seu regnat. L’estudi fa especial menció als anys que la principal institució del país va estar intervinguda pel monarca, període que s’inicia l’any 1488 fins e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/321105 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/321105 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ferran II, rei de Catalunya-Aragó, 1452-1516 Catalunya Cataluña Catalonia Cardona (Catalunya : Ducat) Cardona (Cataluña : Ducado) Cardona (Catalonia : Duchy) Inquisició Inquisición Inquisition Pagesos de remença Ciències Humanes i Socials 94 |
| Sumario: | Aquesta tesi tracta sobre les relacions entre el rei Ferran II i la Diputació del General del Principat de Catalunya en els primers anys del seu regnat. L’estudi fa especial menció als anys que la principal institució del país va estar intervinguda pel monarca, període que s’inicia l’any 1488 fins el 1494, i la posterior reforma que es va dur a terme amb la introducció del sistema insaculatori per a escollir als seus alts càrrecs, mesura acordada a les Corts celebrades a Barcelona, l’any 1493. L’objectiu de la investigació és analitzar de forma detallada tota la correspondència que es conserva entre el sobirà i els diputats per a conèixer, de primera mà, els motius que van portar al rei d’Aragó a prendre la seva decisió, plantejant també fins a quin punt aquesta va ser necessària. La decisió d’intervenir la Generalitat va generar, des de la segona meitat del segle XIX, un ampli debat entre els historiadors catalans, no sense polèmica. Per una banda estaven els que veien, en la determinació reial, una clara voluntat de controlar i “castellanitzar” la Diputació després dels anys que aquesta havia liderat la oposició al seu pare, el rei Joan II, en el transcurs de la Guerra Civil entre els anys 1462 i 1472. Per l’altra banda estaven els que consideraven, amb Jaume Vicens Vives al capdavant, que la monarquia només buscava reorganitzar -redreçar- la institució sanejant-la econòmicament i modificant el seu sistema de renovació de càrrecs per evitar irregularitats i favoritismes entre els seus membres. La tesi està organitzada en vuit apartats. Després d’una breu introducció, el primer capítol realitza una revisió de tota la bibliografia relacionada i publicada en relació amb la Diputació del General, des de la seva creació en les Corts de Cervera de 1359 fins a la mort de Joan II. Aquest repàs fa referència a totes les publicacions que tracten el període des del segle XV fins els nostres dies. El segon capítol analitza el funcionament de la Diputació a partir de la seva pròpia legislació. Aquest apartat és fonamental per a conèixer la seva estructura de govern i ajuda a comprendre millor els canvis que aniran introduint-se: també es complementa amb un breu repàs als instruments de poder dels que disposava la monarquia en el Principat. En el tercer, s’entra directament en el gruix del treball a partir del creuament de la correspondència entre el monarca i la institució, la majoria de la qual, es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona. En aquest capítol es recullen les primeres decisions del rei relacionades amb la Diputació i el propi Principat, i com aquesta va acollir al seu nou sobirà. L’apartat finalitza amb la segona arribada de Ferran a Barcelona i la celebració de les Corts de 1480-1481. El quart capítol tracta dels esdeveniments que es van seguir a continuació i les delicades relacions entre les dues parts, a causa de la introducció d’una nova inquisició a Catalunya i l’aixecament dels pagesos de remença. El següent capítol explica de forma exclusiva el trienni anterior a la intervenció reial, al considerar-lo clau per a entendre els fets posteriors. L’apartat sis narra de forma breu i amb detall l’estratègia i els preparatius reials per a portar a terme la intervenció, fent-la coincidir amb el moment de la renovació dels seus càrrecs, l’estiu de 1488. El setè capítol recull la part central de la investigació: explica com el monarca controlà la institució i les seves actuacions. La resistència del Regne de Granada portarà al sobirà a iniciar una segona intervenció en el moment de renovar novament als diputats i oïdors, aquesta vegada el juliol de 1491. Amb la caiguda de la ciutat el gener de 1492, el rei torna a Barcelona on celebrarà Corts i introduirà el sistema d’insaculació. Tot i que el nou model evitava possibles corrupteles, permetia a la monarquia controlar les llistes dels possibles candidats. L’extensió i el detall de la investigació ens porten a unes conclusions on posem en dubte algunes de les tesis dominants sobre el període. Mentre que compartim la idea generalitzada que la intervenció va permetre sanejar els comptes de la institució, creiem que a nivell polític i institucional es va perdre la oportunitat d’assentar un model de millor coordinació entre la monarquia i la Generalitat. Tot i que el rei sabia el paper que jugava com a garant de les Constitucions i les Lleis del Principat, Ferran va veure en la institució, com els seus avantpassats, un instrument ideal per recaptar impostos. El redreç econòmic va ser real mentre que a nivell polític només va servir per augmentar els seus mecanismes de control. |
|---|