Aplicacions de visualització d'informació georeferenciada
En un context on les eines de geolocalització són cada vegada més habituals, els sistemes de recopilació i difusió de dades estadístiques poden integrar noves eines per publicar informació georeferenciada amb una resolució espacial molt precisa. Al mateix temps, aquesta precisió pot generar probleme...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671145 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671145 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Geolocalització, Serveis de Estadística Sistemes d'informació geogràfica Dades geoespacials 311 |
| Sumario: | En un context on les eines de geolocalització són cada vegada més habituals, els sistemes de recopilació i difusió de dades estadístiques poden integrar noves eines per publicar informació georeferenciada amb una resolució espacial molt precisa. Al mateix temps, aquesta precisió pot generar problemes de confidencialitat de les persones, llars o empreses a qui fan referència aquestes dades, perquè en pot facilitar la identificació. Ens trobem amb un conflicte entre la capacitat per publicar dades amb un nivell de precisió geogràfica molt acurat i, al mateix temps, complir les diferents normatives de confidencialitat en la difusió de dades estadístiques. Habitualment, les agències d’estadística utilitzen sistemes de recopilació basats en divisions espacials administratives que els permeten fer particions del territori orientades a una millor organització de les dades. Aquestes particions també permeten assegurar confidencialitat, però no sempre són la forma de difusió més adequada quan les dades han de ser utilitzades per realitzar determinades anàlisis espacials. En aquesta tesi proposem una metodologia alternativa per la distribució de dades que, a partir d’una quadrícula inicial de mida constant, divideix jeràrquicament l’espai per obtenir una quadrícula irregular que agrupa la informació balancejant criteris de confidencialitat i maximització de la precisió espacial. Les quadrícules generades amb aquesta metodologia es basen en un sistema de codificació de les caselles que segueix la nomenclatura proposada per la Oficina d’Estadística de la Unió Europea, per la creació d’un conjunt de dades de població únic per la UE en forma de quadrícula. Mesurar la importància dels efectes espacials requereix disposar de dades amb la precisió més acurada possible i, si és possible, a una escala espacial propera a la del fenomen estudiat. En aquest sentit, aquesta tesi també presenta dos estudis de dos fenòmens espacials utilitzant la informació disponible amb els sistemes actuals basats en seccions censals. En ambdós estudis els fenòmens investigats estan caracteritzats a una resolució espacial molt precisa, mentre que les dades disponibles per detectar-ne possibles correlacions espacials estan agregades en unitats espacials a molta menys resolució. Per tal de comparar els diferents processos cal transformar les dades per tenir-les a una mateixa escala. Aquestes transformacions poden esbiaixar els resultats de les anàlisis. La metodologia proposada està orientada a permetre realitzar aquests tipus d’estudis amb dades més precises. Aquesta metodologia està desenvolupada en una llibreria per l’entorn estadístic R, per tal de produir dades per a aquest entorn, però també exportables a formats estàndard per a qualsevol altre sistema d’informació geogràfica. Aquesta llibreria està publicada al repositori habitual de programari R i pot ser descarregada i instal·lada per publicar dades basades en quadrícula a partir de qualsevol conjunt de dades espacials. En el futur, aquesta llibreria permetrà que els instituts d’estadística publiquin informació amb una millor precisió geogràfica per la realització d’anàlisis espacials. |
|---|