Alpine grasslands, grazing and climate change
El canvi climàtic i en els usos del sòl afecten els sistemes biològics arreu del món. Els ecosistemes alpins, estan especialment amenaçats. Les pastures d'aquests ecosistemes proporcionen recursos com biodiversitat, captura de gasos d'efecte hivernacle i subministrament d'aliments pel...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265799 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265799 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ecosistema alpí Ecosistema alpino Alpine environment Composició dieta Composición dieta Diet composition Isard Rebeco Pyrenean chamois Ciències Experimentals |
| Sumario: | El canvi climàtic i en els usos del sòl afecten els sistemes biològics arreu del món. Els ecosistemes alpins, estan especialment amenaçats. Les pastures d'aquests ecosistemes proporcionen recursos com biodiversitat, captura de gasos d'efecte hivernacle i subministrament d'aliments pels herbívors domèstics i salvatges. Avaluar l'impacte del pasturatge i de l'escalfament global en aquest ecosistema pot proporcionar informació important per comprendre i, fins i tot, predir les implicacions del canvi climàtic i d'ús del sòl en els ecosistemes alpins. El principal objectiu de la tesi és avaluar l'impacte del pasturatge, els factors meteorològics i el canvi climàtic en les pastures alpines del Pirineu Oriental, Espanya. Amb aquest propòsit, s'avalua l'espectroscòpia d'infrarojos propers (NIRS) com un mètode predictiu econòmic i lliure d'emissions per predir la composició de la dieta d'herbívors salvatges. En primer lloc, combinem dos enfocs a diferents escales espacials, per avaluar l'impacte del pasturatge a la vegatació alpina (estudi 1). A mesoescala, els resultats van mostrar que les zones intensament pasturades per bestiar i ungulats salvatges eren més productives que les zones menys pasturades (sols per ungulats salvatges). Basant-nos en aquests resultats, es van recrear tres escenaris d'intensitats de pasturatge contrastades (nul·la, alta i sobrepastura) des d'un enfoc a escala local, per avaluar l'impacte de la sobrepastura tant en la producció de biomassa com en el valor nutricional de les plantes consumides per l'isard. Els nostres resultats confirmen que la intensitat del pasturatge va exercir canvis significatius en les gramínies, però va tenir un efecte insignificant sobre les espècies llenyoses com Calluna vulgaris. D'altra banda, la sobrepastura va reduir la producció de biomassa, però va millorar els valors nutritius d'algunes plantes herbàcies com Festuca spp. El pitjor escenari en termes de producció fou sota una pressió de pastura nul·la, on la producció primària es reduí. En segon lloc, avaluem el potencial de la tecnologia NIRS i analitzem les limitacions en front l'anàlisi microhistològica utilitzats en la determinació de la composició de la dieta dels herbívors (estudi 2). Hem comprovat que el NIRS és una tècnica adequada només per a grans grups taxonòmics, però útil per a estudis de composició aproximada de la dieta i pel control a llarg termini dels principals grups de plantes. Tot i això, la tècnica NIRS no seria suficient per a determinar la composició de la dieta a nivell d'espècie. El canvi climàtic i d'ús del sòl afecten la dieta dels herbívors alpins i poden afectar el seu rendiment. És important, doncs, incorporar estudis dietètics a l'hora d'avaluar la resposta de les espècies als canvis globals. En la present tesi, hem combinat informació sobre la qualitat de la dieta de l'isard i el clima local per comprendre els efectes del canvi climàtic sobre la dieta d'aquest herbívor (estudi 3). Els nostres resultats indiquen que el clima local exerceix un elevat efecte directe sobre la producció primària i un efecte indirecte sobre la dieta de l'isard. En aquesta situació de canvi climàtic, es preveu l'augment de la temperatura i la reducció la quantitat de neu. Per tant, es preveu que la dieta dels isards millorarà. No obstant això, altres factors que no siguin la producció de pastures, com la competència intraespecífica, la composició i la qualitat de les pastures, poden afectar la qualitat de la dieta de l'isard. |
|---|