Estudi de l’eficiència energètica d’un edifici terciari d'ús municipal
En aquest document és realitza l’estudi d’eficiència energètica d’un edifici terciari municipal situat a l’illa de Menorca, acompanyat de la seva certificació energètica i el dimensionament d’unes millores per fer-lo més sostenible. A la primera part del treball es contextualitza l’actualitat de la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/411640 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/411640 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sustainable construction -- Minorca Construcció sostenible -- Menorca Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible Àrees temàtiques de la UPC::Edificació::Construcció sostenible |
| Sumario: | En aquest document és realitza l’estudi d’eficiència energètica d’un edifici terciari municipal situat a l’illa de Menorca, acompanyat de la seva certificació energètica i el dimensionament d’unes millores per fer-lo més sostenible. A la primera part del treball es contextualitza l’actualitat de la normativa emprada en aquest sector i els seus principals documents. Entre elles en destaquen el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE) i la teoria relacionada sobre els edificis de consum d’energia zero (nZEB). A més, s’explica què son i quina funció tenen les auditories energètiques en el món actual. L’objectiu del treball es centra doncs, en aplicar aquest marc teòric i la metodologia de les auditories energètiques en un cas pràctic i real, concretament per l’Escola de Música i Dansa de Mercadal. Durant l’estudi s’analitzen diferents parts de l’equipament, com els tancaments i les seves instal·lacions. Algunes de les preguntes que es responen durant el treball son: com afecten les orientacions depenent de la zona climàtica dels edificis? Compleix la normativa aplicada segons el seu any de construcció? Compliria la normativa si se li apliqués la actualment vigent? Com es pot millorar l’eficiència energètica de l’edifici? A partir d’aquesta última pregunta sorgeixen un conjunt de millores que l’autor proposa per reduir la petjada ecològica de l’edifici. Aquestes propostes o recomanacions parteixen dels diferents anàlisis fets durant l’auditoria, entre ells: inventaris de les instal·lacions d’enllumenat i climatització, observar la corba de consum de l’edifici i com varia, estudiar les mancances de l’equipament o directament la proposta d’implementar alguna instal·lació que en el seu moment no s’havien tingut en compte. Els resultats finals es presenten en format de certificat energètic, utilitzant un software oficial com és el CE3X. Al tractar-se d’un edifici del 2013 s’obtenen uns resultats d’acord amb la mitja d’edificis del mateix estil. Ara bé, la seva eficiència energètica és millorable a partir de noves instal·lacions o actuacions arquitectòniques. A les conclusions del treball se’n destaquen tres: incloure-hi una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum, efectuar un canvi de comercialitzadora elèctrica i millorar els tancaments de la façana nord de l’edifici, murs i finestres. Es conclou que els edificis públics i municipals, com a representació de la gestió energètica dels ajuntaments, han de suposar un far per a la societat i liderar l’eficiència energètica en l’edificació cada cop més cap a un món més sostenible i humà. |
|---|